Senadora Rigau

"El repartiment de càrrecs entre massa gent amb massa necessitats quotidianes expulsa de la governança els millors"

No sé si hi haurà govern a partir dels resultats del 27-S o s'hauran de convocar noves eleccions al març, però tinc clar que la dinàmica de la nova política produeix absurds com el que suposa que Irene Rigau no pugui, com ja sabem, continuar essent consellera d'ensenyament en el nou país que el sobiranisme vol construir. I així serà malgrat la contundent majoria catalana que comparteix amb Rigau un model d'escola que permeti conjugar els múltiples interessos en presència amb un futur d'excel·lència individual i col·lectiva. Per això ella exemplifica millor que ningú com les paraules renovació i regeneració es confonen injustament i com el culte present a l'efebocràcia no fa excepcions a la competència i qualificació contrastades.

El problema rau sense dubte en què sols és notícia la mala notícia, i que el fet de complir objectius, aplegar compromisos, no fer soroll i donar la cara allà on són les persones i no pas els focus no tenen cap rèdit mediàtic i per tant romanen desconegudes per a la major part de la gent. Què sap ara mateix el gruix del periodisme, i per tant, l'espectador, del fet que el model dual alemany de formació professional comenci a ser una realitat a casa nostra? Què sap l'opinió pública general de la pacífica i exemplar sintonia que ara mateix es viu entre els agents implicats en l'ensenyament, malgrat les raonables excepcions que hi existeixen i que imagino aprofitaran els comentaris a aquest post per dir la seva? Perquè ja sé que mai plou a gust de tothom, i que existeixen més models educatius que el defensat per Rigau, i fins i tot que, com a qualsevol plantejament, hi cap sempre una possibilitat de millora, però admetran que fa temps que no es vivia de manera tranquil·la el debat educatiu. A banda, és més que positiu el fet que se n'ocupi d'aquest sector una persona del ram, amb experiència d'anys i amb tota mena de tecles tocades en l'orquestra. Potser per això, ara que s'albira que aquest no és el seu temps, Rigau ha anat per davant i ha expressat la seva voluntat de compaginar la seva futura actuació com a diputada amb el retorn a una escola de la que va sortir per dedicar-se a l'acció política. Tornant a casa...

En un país diferent, en un nou país que volgués ser-ho, si Rigau no pogués continuar essent consellera per una mal entesa voluntat de què ningú acumulés altes responsabilitats durant massa temps, hi hauria d'haver un senat. Perquè a diferència del que proposen el partit de Carmen Lomana, el partit de Santi Vidal i Ciutadans, que hi presenten candidats mentre diuen que la institució ha de desaparèixer, un senat ben entès, un senat en el sentit originari de la paraula, hauria d'existir per aplegar els nostres savis, la memòria històrica i social del que som, i el registre dels errors que hauríem d'intentar no tornat a cometre. El seu criteri hauria de ser tingut en compte, hi podrien vetar decisions sense sentit en matèries estratègiques, de manera que fos més fàcil conjugar les mirades cap enrere i cap endavant amb el dibuix d'un present que és en el fons la única cosa que posseïm, ni que sigui durant un no res rere altre.

El repartiment de càrrecs entre massa gent amb massa necessitats quotidianes expulsa de la governança els millors; a uns perquè creuen que el preu per entrar-hi és massa alt; a altres perquè han de competir amb les "stars" de moda, aliment d'una població que dia a dia desacredita el lloc comú del "mandat democràtic". Doncs bé, ni que el govern eixint fos el més allunyat ideològicament de Rigau, crec que faria bé de comptar amb ella, demostrant amb decisions com aquesta, que és cert que volen fer quelcom diferent del que s'ha fet sempre.

PS. Gràcies, Irene, per recordar-me, en una sessió de la legislatura que vàrem compartir, que el Parlament no és lloc per mastegar xiclet, per molt avorrida que aquesta sigui.




Comentaris

envia el comentari