Qüestió de confiança

"Fa una mica més de cinc anys, no sabia res sobre Catalunya. Res vol dir res. No sabia res de la seva meravellosa llengua, de la solidaritat de la seva societat, de les derrotes doloroses i humiliants..."

Novament, la política catalana està vivint una cruïlla històrica. A cada pas fem història. De tant en tant, també fem el ridícul. No hi mal en reconèixer-ho. La transició de la mentalitat autonomista cap a l'independentisme és un fet. No cal qüestionar-la permanentment, sinó fer tot el possible per eixamplar la majoria absoluta a favor de la llibertat nacional que existeix avui al Parlament. Això no vol dir "sumar més independentistes". D'això ja se n'ocuparà el proper govern espanyol sorgit del 20-D, no us hi amoïneu. El que cal és assegurar que el màxim de gent s'impliqui, d'una manera o altra, en la construcció del nou Estat català, de la República de Catalunya. I això implica saber transmetre confiança i determinació. I la millor manera de fer-ho és executar el mandat democràtic inequívoc obtingut a les urnes el 27-S. Per això, necessitem un govern fort, decidit i socialment proper. I el necessitem ja! Cada minut que passa sense govern ens afebleix perquè l'envergadura del projecte que tenim per aquest país requereix un altíssim grau de determinació i responsabilitat. Necessitem actuar urgentment per la via dels fets i no pas de la teoria ni de l'especulació.

És molta la gent que s'ha deixat la pell -alguns fins i tot la vida- en el camí cap a la llibertat nacional. Gent de dretes, gent d'esquerres, activistes socials, en definitiva persones d'ideologies, d'orígens i de procedències diverses, gent fins i tot totalment aliena a la realitat catalana fins fa ben poc (com jo, per exemple). Per aquests mateixos motius, el debat no pot ser centrat sobre qui dels independentistes és "el més pur". Ningú és pur, ni val més ni menys que l'altre! Això és un pilar fonamental de qualsevol república o societat justa i lliure. No sobra ningú per fer efectiva la nostra independència. Necessitem dotar-nos de les eines que ens permetran garantir una vida digna per a tothom. Amb això, no vull dir que les ideologies no importin. I tant que importen. Però no serveixen per res si no tenim un govern fort, social i tecnòcrata que pugui garantir la nostra independència política i per tant, les puguem confrontar amb total normalitat. Necessitem estar més units que mai davant la intransigència i bel·ligerància d'un Estat espanyol que vol esclafar tant els independentistes com el no independentistes. Dit d'una altra manera, hem de començar a aplicar convençudament la resolució aprovada pel Parlament el 9 de novembre 2015.

Aquests últims dies, hem percebut un cert histerisme que podria ser més o menys enraonat. Però en tot cas, és tant ineficaç com el no acord. Parem ja de dubtar de nosaltres mateixos. És el que sempre ha derrotat el poble català en les situacions més crítiques. La història d'aquest poble n'és la prova més adient, i no cal citar exemples perquè em sembla que tots ja han estat citats del dret i del revés, en nombroses ocasions. En política, a qui més beneficien els moments de dubte és als demagogs, que avui per avui, a casa nostra, estan sorollosament representats, majoritàriament, pels autoanomenats Ciudadanos. Gent que no té cap interès en construir res, sinó en destruir-ho tot, a través del cultiu de mentides desacomplexades.

Hi haurà acord, in extremis o d'hora, però hi serà. Hi ha de ser. I millor aviat que tard. Perquè tots els altres camins ens porten directament a una nova derrota col·lectiva de conseqüències molt previsibles i difícilment reconciliables. Hi perdria tothom, sense excepcions.

Per acabar, us vull dir una cosa. Fa una mica més de cinc anys, no sabia res sobre Catalunya. Res vol dir res. No sabia res de la seva meravellosa llengua que estic emprant en aquest mateix instant. No sabia res d'aquest poble tan acollidor com autoexigent. No sabia res de la solidaritat de la seva societat. No sabia res de les derrotes doloroses i humiliants que va patir la gent d'aquest país. Ho vaig entendre tot l'11 de Setembre del 2012.




Comentaris

envia el comentari