El recte camí

"Al sistema li aniria molt bé que el 20-D Duran aconseguís la seva acta de diputat, perquè cal mantenir ben il·luminada la contraimatge de Mas"

El 27-S, Unió Democràtica va quedar fora del Parlament. Zero diputats. Extraparlamentària. Aquesta setmana hem conegut el baròmetre del CEO, amb treball de camp fet durant l'octubre i amb pregunta sobre intenció de vot tant al Parlament com al Congrés de Diputats, i tampoc no hi ha rastre d'Unió. Ni rastre vol dir ni rastre. Res. Unió tampoc no dóna senyals de vida en el tracking que acaba de fer públic l'especialista Jaime Miquel, un dels gurús de la demoscòpia a Espanya. I això que aquest tracking veu fins i tot Geroa Bai amb la modesta xifra de 39.000 vots. És com si el partit de Duran Lleida se l'hagués empassat el Triangle de les Bermudes.

Malgrat la irrellevància objectiva d'Unió, Duran Lleida continua gaudint d'una quota mediàtica important. No tant com a líder d'Unió, sinó com a Duran. A falta de partit per liderar, sembla que el polític d'Alcampell s'ha convertit en una categoria en ell mateix: vindria a representar el recte camí que Artur Mas no hauria d'haver abandonat mai. Al sistema li aniria molt bé que el 20-D Duran aconseguís la seva acta de diputat, perquè cal mantenir ben il·luminada la contraimatge de Mas. Si Duran és diputat, la contraimatge seguirà viva, qui sap si amb ministeri inclòs perquè brilli encara més. Però si no resulta escollit, ai, amb quina excusa se'l podrà mantenir en el prime time?

Duran està rebent molta ajuda, molta, però també cal reconèixer que se la juga a tot o res. Venint d'un home tan pagat d'ell mateix, que ha liderat durant anys el rànquing dels polítics més valorats i que ha remenat tantes i tantes cireres, el fet d'assumir el risc de ser aixafat i humiliat a les urnes no deixa de ser un acte de valentia. Es presenta, a més, per una circumscripció, Barcelona, que escull 31 diputats, i on hi ha almenys sis forces polítiques que obtindran escons amb total seguretat: ERC, Democràcia i Llibertat (CDC), C's, PP, PSC i En Comú-Podem.

Té possibilitats Duran, doncs? El sentit comú diu que no en té cap, però cal tenir en compte tres coses que compliquen el pronòstic. Primer, continuarà gaudint d'una exagerada projecció mediàtica fins al 20-D. Segon, com a candidat és una bèstia política de primer ordre. No és Espadaler. I tercer, si abans de l'inici de campanya no hi ha acord per formar govern entre JxSí i la CUP, hi ha la possibilitat que una porció dels votants convergents de sempre arribin a la conclusió que potser sí que va ser mala idea desviar-se del recte camí. Una porció petita, però suficient per insuflar a Duran una nova vida política.




Comentaris

envia el comentari