Franco reconeixeria Espanya

"La democràcia condicionada del règim del 78 està del tot desprestigiada entre la major part de l'opinió pública catalana"

Han passat quaranta anys, però l'Espanya actual seria incomprensible sense tenir en compte aquell règim i aquella ideologia. Un símptoma -per citar-ne només un- que acostuma a passar desapercebut és la facilitat amb què els termes "nazi" o "feixista" formen part de la quotidianitat del debat polític espanyol i, per contra, l'escassa utilització de "falangista", que és la versió local de la mateixa ideologia. Falange té una connotació tan suau que fins i tot un líder socialista com José Bono ha reivindicat sempre la pertinença del seu pare al partit únic de la dictadura. Un tipus d'afirmació totalment suïcida per a un polític de qualsevol democràcia europea.

Avui fa quaranta anys, amb naturalitat, les velles estructures franquistes van acomiadar-se del general i van començar una delicada feina de cooptació de bona part dels dels líders antifranquistes, en una operació plena de línies roges. S'havia de mantenir la simbologia franquista (Marxa Reial i bandera bicolor), calia garantir la impunitat als criminals de la dictadura i, sobretot, era imprescindible que les elits econòmiques del règim mantinguessin els negocis intactes. I així va ser.

La gran qüestió és que aquests quaranta anys s'han fet més llargs a Catalunya que a Espanya. I la democràcia condicionada del règim del 78 està del tot desprestigiada entre la major part de l'opinió pública catalana. Dit d'una altra manera, si Franco tornés de l'infern reconeixeria Espanya, més o menys. Però no Catalunya.




Comentaris

envia el comentari