La misèria del març

"El pitjor d'una repetició de les eleccions del 27-S no és el que es pot perdre, que és molt, sinó que hi ha poquíssim a guanyar"

Per primera vegada, les dues parts de la negociació parlen obertament de la possibilitat de fracàs i, per tant, noves eleccions per al mes de març. Això no vol dir res, almenys encara, però sí que perfila la duresa de les converses i el fet que tant Junts pel Sí com la CUP estan disposats a moure's ben poc de les posicions actuals. Dir que no es té por al precipici no equival a tirar-s'hi, però ja és, en si mateix, un símptoma preocupant.

Perquè el pitjor d'una repetició de les eleccions del 27-S no és el que es pot perdre, que és molt, sinó que hi ha poquíssim a guanyar. En realitat, Junts pel Sí (o CDC i ERC, per separat) tindrien com a objectiu màxim desempallegar-se de la CUP i, de l'altra banda, els cupaires podrien aspirar, com a molt, a una reedició de la situació de bloqueig actual que forcés -aleshores sí- l'eliminació política d'Artur Mas i la disminució global de CDC. Això és tot.

Així les coses s'hauria passat d'unes eleccions plebiscitàries, amb voluntat de fer història, a una jugada curtíssima d'aritmètica parlamentària autonòmica. Probablement, no serien una catàstrofe. Però, francament, semblava que aquest país havia oblidat les escaramusses petites d'aquella Catalunya sempre més ramoneta que puta.




Comentaris

envia el comentari