La Cup i la bena

"Sembla que ja es dóna per fet que Artur Mas ha cedit en tot davant la Cup, quan això no és cert"

Val a dir que l'article d'ahir del conseller Andreu Mas Colell on expressava seriosos recels davant d'un possible pacte amb la Cup segur que és compartit per una part substantiva del votant de Junts pel Sí. Hi ha pors fundades a què pot significar un paper decisiu de la Cup durant la legislatura del procés. Però un cop assumit això, deixin que apunti només dues idees annexes. Una: assumir l'actual aritmètica parlamentària com a inviable per tirar endavant el procés sobiranista seria tant com dir que Cup i Junts pel Sí van mentir quan va donar a entendre que s'entendrien en l'essencial, que van dir que era construir un Estat independent. I dos: sembla que ja es dóna per fet que Artur Mas ha cedit en tot davant la Cup, quan això no és cert.

És en aquest sentit que veig un excés de nervi en el món convergent. En part és fundat perquè els números no han sortit i perquè tenen molts interrogants damunt la taula. Però caldria preguntar-se, a hores d'ara, a què ha renunciat ideològicament Mas davant els cupaires. De moment, a res. La declaració de sobirania és un nyap de difícil translació més enllà del paper? Sí. Però això ideològicament no ressitua Convergència. I igual passa amb el condicionament de l'estructura del govern i amb els mecanismes de control (allò de la moció de confiança en 10 mesos) que va proposar el president. És en aquest sentit que n'hi ha que han posat la bena abans que la ferida. I no sé si això es fa en clau electoral, però crec que pot ser més contraproduent que beneficiós.

Fins ara la Cup ha estat més hàbil en la negociació. Junts pel Sí i Convergència són unes realitats més àmplies i per tant més difícils de gestionar. És normal, en aquest sentit, que el bloc negociador per aquesta banda no sigui tan granític i eficaç. Però ha de saber trobar les seguretats internes que li donin força en la negociació dura que té davant seu. Si Convergència ha de deixar de ser Convergència (més si és a canvi de res en clau de país), evidentment no paga la pena l'acord amb la Cup. Però si a Convergència temen una negociació amb la Cup o amb qui sigui, potser és que ja ha deixat de ser el que era. I llavors sí, aquí el problema no el tindran només els seus votants de tota la vida.




Comentaris

envia el comentari