#JoSócUnMuntDeCoses

"I ara em toca ser París. I ho sóc fins al moll de l'os. Sóc París perquè estic en contra del terrorisme. Com ho està l'Iran quan es tracta de l'Estat Islàmic o Al Qaeda"

Jo he estat Charlie. Vaig ser-ho durant un parell de dies i fins i tot vaig veure que el Barça ho era, anunciant-ho ben gran al seu marcador electrònic. Marcador, per cert, patrocinat per Qatar. JeSuisCharlie i en la mateixa foto el logotip de Qatar, un estat que, segons els experts, finança al terrorisme islàmic sunnita. Ei, però no passa res. La política és molt complicada. També Assad omple el seus tancs amb el petroli que li ven l'Estat Islàmic. El que importa és que el Barça (de Qatar Airways) va ser Charlie i jo, que no volia sembla un insensible, també vaig ser-ho una mica. A veure, no del tot. A mi la llibertat d'expressió tampoc no em sembla un bé absolut. Això de riure-se'n de les religions, no m'agrada. A més, em sembla que es van buscar una mica el que els va passar. No pots anar provocant així, clar... Però bé, assassinar tampoc cal. Jo vaig ser Charlie a tope.

Vaig ser un refugiat, també. Això vaig ser-ho durant més temps perquè aquelles famílies arribaven sense parar a les costes gregues i tal. També a les costes d'Itàlia, crec. No ho recordo. Però recordo perfectament que vaig ser un refugiat. Ara no sé si a Twitter o a Facebook. Suposo que als dos, però vaig ser-ho amb tota la meva ànima. Mal m'està dir que no vaig informar-me gaire sobre els motius dels refugiats. Encara em costa diferenciar un migrant i un refugiat però tinc una cosa clara, Jo Sóc Un Refugiat. Vaig ser-ho, al menys. Un immigrant no, clar, perquè aquests venen per treballar i no molen tant.

I ara em toca ser París. I ho sóc fins al moll de l'os. Sóc París perquè estic en contra del terrorisme. Com ho està l'Iran quan es tracta de l'Estat Islàmic o Al Qaeda (però no tant quan són grups xiïtes com Hezbollah). Estic en contra del terrorisme com ho estan els Estats Units quan es tracta d'AlQaeda (el d'ara, al menys, perquè el d'abans el van finançar els americans per donar pel cul als russos). Estic en contra del terrorisme com ho està França (quan actua contra els seus interessos, clar. No com quan actua contra els d'Israel, per exemple, que llavors els és una mica igual). Jo sóc París. Sóc París com ho és Erdogan, el president turc que lamenta els atacs de l'Estat Islàmic però que bombardeja l'únic poble que planta cara a Abu Bakr al-Baghdadi, els kurds.

Jo sóc el que vulgueu que sigui però no em demaneu que pensi.




Comentaris

envia el comentari