Je suis Paris

"Fins que no hi hagi una cooperació genuïna, sincera, activa i d'ordre mundial entre els governs i les institucions democràtiques, és una utopia pretendre derrotar aquest mal personificat, per molta voluntat que hi posem"

Un altre cop, estem de dol. Paris, Tunis, Sússa, Copenhagen, Beirut, Kabul, Nairobi, Trípoli, Kobane, Istanbul, Amman, Londres... Podríem seguir; la llista és tant llarga com infinita. Què tenen en comú aquestes ciutats tan diferents? Totes elles van ser terroritzades, en algun moment o altre, amb més o menys freqüència, pels enemics de la llibertat, de la democràcia i de la pròpia vida. Avui tornem a estar de dol. Avui, tornem a sentir aquella impotència que només sabem expressar amb poques paraules. Paraules que no poden descriure el dolor que senten les persones directament afectades per aquests actes de terror. Fins que no entenem que aquesta és una lluita conjunta sense matisos, siguem d'on siguem, vinguem d'on vinguem, no solucionarem res. Així de clar. És l'atemptat d'uns pocs contra la vida pacífica de milers de milions.

Durant la reunió del G7 del 2015, davant dels líders mundials, el President de la República Tunisiana havia reiterat la necessitat d'una lluita conjunta contra el terrorisme i un pla de reconstrucció socioeconòmic que ajudaria Tunísia i els països democràtics a tirar endavant reformes profundes. És una autentica llàstima constatar el vergonyós grau d'incompliment dels acords assolits a la reunió del G7 del 2011, just després de la revolució tunisiana. M'imagino que és justament la conseqüència d'una unitat política basada en les paraules i no pas en els fets. El president tunisià també va recordar als mandataris internacionals que el càncer del terrorisme és una malaltia que ens afecta a tots, i que si no la tractem junts, ajudant-nos genuïnament i convençudament, prendrem mal. Tots. Europa també.

Fins que no hi hagi una cooperació genuïna, sincera, activa i d'ordre mundial entre els governs i les institucions democràtiques, és una utopia pretendre derrotar aquest mal personificat, per molta voluntat que hi posem. Les actuacions aïllades no tenen el efecte desitjat. La culpa no és dels musulmans ni de cap religió. La culpa és d'uns criminals que només volen una cosa: sembrar la por, destruir la democràcia i dinamitar la llibertat. Doncs no ens rendirem mai. Al contrari, la nostra resposta ha de ser més democràcia, més llibertat, més unitat d'acció i sobretot, més educació. Més educació en les anomenades banlieux on no arrela. Però més educació en tots els llocs més desfavorits.

Sí. Educació. Tal com ho explica Malala Yousazafai. Aquesta és l'eina de construcció massiva per eradicar l'obscurantisme, la ignorància i l'empobriment mental. És més lenta que els bombardejos indiscriminats? Si. Demana més paciència? Si. Requereix unitat real d'acció entre tots els països democràtic i pacífics que la volen combatre? També. Però és la més digne i eficaç de totes. Quina altra resposta hi ha -més enllà de la mateixa violència- per tractar un problema provinent de països que estan o han estat governats durant dècades per règims perversos i autocràtics, i que releguen l'educació per a fer perdurar la ignorància? Per a quina raó milers de persones fugen cap a Europa precisament provinent d'aquests països i d'algunes de les ciutats que he citat al principi del meu article? Potser perquè les seves pròpies societats són esclaves de la ignorància i víctimes d'aquells que desconeixen rotundament el significat de la paraula educació? Sabeu quina és la primera paraula de l'Alcorà? Iqra (llegeix). No és pas destrueix.

Per molt difícil que sigui pair el que va succeir ahir, us demano que avui us feu la següent pregunta: quina diferència hi ha entre un atemptat terrorista a Paris, Tunis, Beirut o Copenhagen?




Comentaris

envia el comentari