L'estètica

"No consta que mai cap militant o votant de l'esquerra independentista basca fes un sol retret als seus dirigents per haver-ho intentat"

30 de desembre de 2004. Arnaldo Otegi puja al faristol del parlament basc i anuncia per sorpresa que tres dels sis diputats del seu grup parlamentari, Sozialista Abertzaleak (SA), votaran a favor de la "Propuesta de Estatuto Político de la Comunidad de Euskadi" presentada pel lehendakari Ibarretxe. Gràcies a aquests tres vots, el conegut popularment com a Pla Ibarretxe assoleix la majoria absoluta del Parlament. Els altres tres diputats de SA voten en contra per deixar clar que en cap cas el grup d'Otegi no dóna un xec en blanc al líder del PNB.

28 de juny de 2008. Ibarretxe continua amb el seu pla, i sotmet al Parlament el projecte de llei que ha de permetre realitzar el referèndum al País Basc. El lehendakari té assegurats 33 vots, però l'unionisme (PSE-PSOE i PP) també en té 33. La situació és d'empat i la clau la torna a tenir l'esquerra abertzale que, assetjada legalment per l'Estat, aquest cop s'ha presentat amb el nom de Partido Comunista de las Tierras Vascas-EHAK i té un grup parlamentari format íntegrament per dones. Ibarretxe en té prou amb un dels 8 vots abertzales per aprovar el projecte de llei, sempre i quan les altres set diputades s'abstinguin. I això és exactament el que fa el PCTV-EHAK: un vot a favor i set abstencions.

Dues vegades l'esquerra revolucionària basca va ajudar al líder del PNB a tirar endavant l'embat democràtic. El líder del PNB... el partit de la gran burgesia industrial i financera. La dreta. El partit còmplice de l'Estat en la lluita antiterrorista. El partit de l'Ertzantza que carrega contra les manifestacions, que deté militants de l'esquera abertzale, que tortura segons expliquen els que passaven per les seves mans. El partit del conseller d'interior Atutxa, la gran bèstia negra del Movimiento de Liberación Nacional Vasco, a qui ETA ha intentat matar diverses vegades. El partit de les trames de finançament, de les comissions, de les componendes amb Madrid.

Ibarretxe no va arribar mai ni a un 10% d'on ha arribat Artur Mas en el seu pols amb l'estat. Com tothom sap, un cop el Congrés de Diputats va tombar el seu pla va tornar a Gasteiz i va comprovar que ni tan sols el seu partit es creia aquella consulta. Els bascos es van quedar sense referèndum i Ibarretxe es va retirar de la política. Però mai ningú va poder dir que la culpa havia estat de l'esquerra abertzale. No consta que mai cap militant o votant de l'esquerra independentista basca fes un sol retret als seus dirigents per haver-ho intentat. Tots sabien que havien fet el que havien de fer.

És ben bé que als mediterranis ens perd l'estètica.




Comentaris

envia el comentari