La CUP davant del mirall

"Eliminar el que, al capdavall, serà un president de transició és un objectiu massa pobre per arriscar-se a unes noves eleccions el mes de març"

La posició de la CUP és enormement arriscada. Col·locar com a prioritat de la negociació el veto del nom del líder de la formació amb qui es negocia és, probablement, l'objectiu més difícil possible. No hi ha termes mitjos, no hi ha possibilitat de transacció. O sí, o no. O tot, o res. D'altra banda, la possibilitat d'un "candidat de consens", sense passar per les urnes, entra de ple en la política de despatxos, del pacte que resol lluites de poder entre les direccions dels partits, però deixa perplexa la ciutadania.

Així les coses els 10 diputats de la CUP hauran d'acabar jerarquitzant una promesa electoral, com va ser votar negativament la investidura d'Artur Mas, amb un compromís històric, com és avançar cap a la independència d'aquest país. Segur que el seu electorat prioritza de forma molt diversa aquestes dues idees i, de fet, és evident que dins de la CUP també passa el mateix. "Votar Mas divideix la CUP i forçar unes noves eleccions, també", em deia una persona que coneix l'organització. El dilema és infernal.

"La CUP no fallarà" va ser una frase electoral creïble, en vista al paper que va jugar després del 9-N. Eliminar el que, al capdavall, serà un president de transició és un objectiu massa pobre per arriscar-se a unes noves eleccions el mes de març.




Comentaris

envia el comentari