De l'"apoyaré" a l'"apoyamos"

"El sistema de repartiment del poder espanyol no resistiria un nivell més elevat de democràcia i transparència"

La resposta de Madrid al Parlament ha estat una reacció de règim, més que no pas d'estat. Coordinadament, Mariano Rajoy i Pedro Sánchez han utilitzat el mateix to i el mateix llenguatge per desqualificar la decisió dels 72 diputats catalans. L'un i l'altre han coincidit en la descripció del problema però, sobretot, s'han esfoçat en llançar un missatge coincident: No importa qui guanyi les eleccions del mes que ve perquè la resposta serà sempre repressiva. El bipartit és un sol partit. L'"apoyamos al Gobierno" de Pedro Sánchez és bastant més sincer que l'apoyaré lo que decida el Parlament" de Zapatero.

Així doncs, l'aposta del règim del 78 és negar-se, rotundament, a la reforma. Probablement, perquè el sistema de repartiment del poder espanyol no resistiria un nivell més elevat de democràcia i transparència. Negociar amb Catalunya crearia un precedents que equivaldria a reconèixer que hi ha possibilitats reals de qüestionar la legitimitat dels que controlen el sistema econòmic i financer de Madrid, un grup pràcticament intacte almenys des de finals del franquisme.

Anem a l'enfrontament, al xoc institucional. De fet, ja hi som. És veritat que l'estat espanyol és una realitat fortíssima, però encara és més cert que la base social de les institucions catalanes és molt àmplia i que està per veure quins són els límits reals de la legitimitat popular -a Espanya i a Catalunya- del sistema polític que deriva de la transició.




Comentaris

envia el comentari