El nostre melic

"Quan es parla de desobediència civil com el camí per arribar a la independència, qui l'exerceix ha de ser íntimament lliure"

Hi ha moltes altres causes que lluitar a més de la independència; és tant cert com comprovable, perquè fins i tot hi ha qui no està disposat a fer aquest viatge si ha de ser en companyia de segons qui, i això que dic val tant per la CUP que renega d'Artur Mas com per a qui, dins de Junts pel Sí renega de la CUP. Tanmateix, més allà de la picabaralla sobre l'ordre de factors entre justícia social i independència, altres causes molt més importants per a la dignitat humana esdevenen invisibles enmig de les giravoltes que estem donant entorn al nostre melic.

I no estic parlant de les manides consignes sobre les retallades, aquests eslògans de campanya que s'utilitzen sense dades o, pitjor encara, amb dades falses o falsejades amb intenció. Estic parlant de la magnitud dels desastres que hem consentit o consentim i que amenacen de forma definitiva la nostra supervivència; tantes accions econòmiques, socials, tecnològiques, que no formen part de l'agenda política, però que tenen potencialitat com per eliminar d'arrel la democràcia com a sistema de convivència.

El més fàcil de reconèixer és l'atemptat constant contra la vida: qui neix en territori ideològicament o religiosament hostil a les seves creences pot acabar rostit en el sentit literal de la paraula; més fàcil ens resulta identificar altres atemptats contra la vida, perquè el cinema ens ha apropat els interessos econòmics que els poden provocar, quan es fa negoci de la guerra, de la pau, de la salut, de la recerca, del medi ambient, o de la indústria de l'automòbil.

A més, una humana necessitat de seguretat ha doblegat de forma definitiva la nostra intimitat, i en aquestes aigües nosaltres mateixos hem contribuït a fer absurd el seu reconeixement en els textos constitucionals, fent amb els nostres gestos quotidians (a les diverses xarxes socials, comprant online, fent públiques les nostres fotos, integrant-nos en el ciberespai de vegades forma irremeiable) l'enriquiment de persones que avui considerem herois perquè, és cert, donen feina a molta gent, i fins i tot tenen fundacions benefactores.

Amb les més punteres investigacions biològiques ja som capaços de clonar el que sigui, així que ens queda un petit pas per justificar de fer-ho també amb persones, mentre els mateixos que defensen fórmules de concepció que trastoquen els cicles de la vida diuen que la seva potencialitat, el fetus, és simplement un grumoll de sang que pot ser prescindible a demanda. Hem construït el dret a decidir quan comença i acaba la vida, i en canvi ens resulta estrany que de tant en tant una votació no surti com ens agrada; qui pensa com nosaltres exerceix la llibertat, i qui ens contradiu és titllat de presoner de prejudicis atàvics.

A poques hores de vol del nostre entorn persones com nosaltres són tractades com coses: no ha acabat l'esclavatge, ni la por, menys encara la misèria i la gana. La injustícia campa arreu, però estem massa ocupats per adonar-nos que la veritable revolució s'ha de fer endins, que la nostra llibertat es troba al cap, que transcendir l'oposició és vèncer. Mentre tant, ens ocuparem altre cop del benvolgut melic, perquè tenim menjar, escalfor i aixopluc. Val, tibarem una mica més la corda, declararem la nostra voluntat de desobeir els tribunals que ens diguin que suspenen la declaració que farem de no obeir-los; però que no s'oblidi que quan es parla de desobediència civil com el camí per arribar a la independència, qui l'exerceix ha de ser íntimament lliure. Podem dir que ho som quan reclamem que ens vingui donada des de fora?




Comentaris

envia el comentari