Un retertulià a les estovalles

"El que em va sorprendre més del sopar va ser, precisament, que hi convidessin Nacho Martín Blanco. No per res en especial, sinó perquè la gent que allà s'hi reuneix té una funció social més o menys identificable"

Tot i que el sopar era molt a prop de la redacció d'El Món, vaig ser l'últim d'arribar a aquesta nit d'octubre que Nacho Martín Blanco ha decidit fer pública i famosa. És un sopar periòdic que es fa en un pis esplèndid del Passeig de Gràcia des de fa molt anys i que aplega gent diversa amb l'objectiu, simplement, de comentar l'actualitat. Se sopa un humil pa amb tomàquet i tothom procura que l'ambient sigui cordial i distès. O era així fins ara.



He de dir que el que em va sorprendre més del sopar va ser, precisament, que hi convidessin Nacho Martín Blanco. No per res en especial, sinó perquè la gent que allà s'hi reuneix té una funció social més o menys identificable. Jo només hi he participat un parell o tres de cops en sis o set anys, però no m'hi havia trobat mai un professional de la tertúlia, sense més activitat aparent. Una retertúlia? En fi...

La veritat és que Jordi Sànchez va ser perfectament previsible. Va dir que la victòria de JxS i la CUP permet avançar al Parlament, però és curta per a una declaració unilateral i immediata. I també que una reacció desproporcionada per part de l'estat beneficiaria els interessos dels independentistes en el pla internacional. Bé, cap novetat estratègica. O sí, n'hi va haver una. Però Nacho Martín Blanco, pel que es veu, ni tan sols se'n va adonar. I això que es va concretar públicament al cap de pocs dies, quan Ada Colau va llegir el manifest contra les imputacions pel 9-N. No recordo si el comensal xerraire estava al lavabo, però potser se li pot donar el benefici del dubte.

Nacho Martín Blanco diu que vol salvar els catalans de la deslleialtat de Jordi Sànchez... Al pobre li va tocar el tomàquet caducat, seguríssim.




Comentaris

envia el comentari