El terrible català mutant

"No demanen, no es justifiquen, no supliquen comprensió... Són terrorífics perquè no accepten l'ordre espanyol de les coses i no semblen tenir por ni límits. Són el català llop, el català zombie, el català mutant que espanta nens i ministres"

Fins no fa gaire, a Madrid tenien classificades dues subespècies diferents de catalans. Els uns eren simpàtics provincians que s'esforçaven en agradar i agraïen de tot cor que se'ls tingués alguna consideració com, per exemple, un carreguet a l'administració o algun negoci  graciable. En general, es consideraven ciutadans del món i tenien la perspicàcia suficient com per fer coincidir el seu món amb Espanya. Tots eren molt de Barcelona i poc de Catalunya, fossin d'on fossin. I aprenien ràpid a dir "hasta luego" i "fenomenal". Que macos.

Els de la segona subespècie eren molt semblants. Se'ls distingia perquè no semblaven de Barcelona com els altres i, en general, conservaven aquelles -sempre molestes- eles palatals. Per la resta, se'ls acontentava amb les mateixes coses, amb la curiosa excepció d'un ministeri. Bé, amb una excepció, però aquest era una subespècie a part.

Però darrerament ha aparegut una tercera subespècie i el més inquietant és que sembla una mutació de les altres dues. No demanen, no es justifiquen, no supliquen comprensió... Són terrorífics perquè no accepten l'ordre espanyol de les coses i no semblen tenir por ni límits. Són el català llop, el català zombie, el català mutant que espanta nens i ministres.

Per això ja fa dies que els científics del PSOE i El País treballen en una mutació de la mutació. I, finalment, han aconseguit donar vida mediàtica al CatalàIndependentistaQueEnRealitatNoÉsIndependentista. Una creació que ahir mateix saludava la presidenta de la Junta d'Andalusia, que allargava la mà a la "immensa majoria" dels votants de JxS i la CUP que "no pensen en deixar Espanya". Al final, Espanya se salva i la pel·li de terror acaba bé. Un Goya... com una olla.




Comentaris

envia el comentari