Sobre pactes, recursos i reformes

"A les Espanyes el model federal sols pots ser asimètric, i l'asimetria és l'únic federalisme inacceptable per a la majoria del PSOE"

Ara ja tenim les tres alternatives que els partits unionistes donen al desafiament independentista, a qual més delatora de la importància del que volen menystenir.

Una ja fa temps que la coneixem en quant al nom, però hores d'ara continua essent un misteri pel que fa al seu concret contingut; és la reforma constitucional proposada pel PSOE amb el seu brindis al sol sobre la singularitat catalana. La seva incapacitat per definir el mapa territorial que pogués ser acceptat per tothom produeix tanta desesperança com indignació: a les Espanyes el model federal sols pots ser asimètric, i l'asimetria és l'únic federalisme inacceptable per a la majoria del PSOE.

Fa uns dies hem conegut la proposta del partit-màrqueting de l'IBEX35: un pacte d'Estat sense Podemos. O sigui, un pacte d'Estat dels dos de sempre i la nova crossa que s'han buscat per substituir els "embogits partits regionalistes". Perdonin, però, si no ho entenc. Un pacte d'Estat no és un govern de concentració; fins i tot per a això últim caldria una gran amplitud de mires i una enorme capacitat de confluència ideològica (és el que se'ls demana a les CUP i no hi manera de què ho entenguin..) Però és que el tema que ens ocupa és més complex, un pacte d'Estat és quelcom de més greu: ¿com es pot fer un pacte d'Estat amb l'únic objectiu d'anar contra una majoria contundent d'un territori? ¿Pretén insinuar el dit pacte que hi ha a Catalunya quasi dos milions de catalans que no són part de l'Estat? ¡Però si és just això el que pensa l'independentisme, que l'Estat no els ateny! I si coincideixen espanyolistes i catalanistes en negar aquesta pertinença, ¿es voldrà imposar la força de l'Estat sobre una Catalunya que sols ha estat contundent justament en el missatge sobre la seva desafecció envers Espanya? Si a més diu Ciutadans que el pacte s'ha de fer sense Podemos, convindran amb mi que es tracta del pacte de tots aquells que pensen, segons la màxima franquista, que "antes roja que rota" (si el tradueixo perd la seva força cacofònica) Mai hauria pensat que estaria tan d'acord amb Pablo Iglesias com quan ha dit que el trio calavera sembla haver-se instal·lat al búnquer. Potser és per això que un més que llest Iceta ha fet tot el possible per evitar fer-se la foto amb el nou i el vell PP...

I el PP. La seva proposta, que em sembla haver sentit també a un de Ciutadans, és interposar un recurs contra la proposta de resolució que han enviat JxS i les CUP al Parlament, sense esperar una aprovació que és segura. Diuen interposar-lo per tal que el TC es pronunciï sobre la constitucionalitat de la proposta, oblidant, ells que han parit la "brigada Aranzadi", que no és aquesta la funció del recurs d'empara, i que impugnar propostes és afectar directament una de les bases fonamentals de l'Estat de Dret que diuen defensar: el pluralisme polític. Potser la proposta no és acceptable, potser caldrà recórrer la resolució sortint, però un recurs d'empara contra quelcom que hores d'ara no és un acte jurídic amb efectes vinculants (en terminologia del Tribunal al que s'adrecen) és tant com fer palès que l' Estat afronta desorientat l'etapa més crítica de la seva existència. O sigui, que si PP, C's i PSOE són els seus valedors, no sé si hi haurà un Estat català independent en un futur pròxim però l'auguri per a Espanya no pot ser més fosc.




Comentaris

envia el comentari