Quan convé, seguem cadenes

"El TC i la retrograda estructura oligàrquica de l'Estat espanyol és una immensa cadena"

La majoria dels proverbis necessiten laborioses investigacions per tal de determinar-ne l'origen exacte i les seves evolucions. N'hi ha un que és molt popular als Estats Units i diu el següent: "The grass is always greener on the other side of the fence", literalment que "la gespa sempre és més verda a l'altre costat de la tanca". Aquesta frase expressa amb una finíssima facilitat aquell sentiment humà de la insatisfacció eterna, però també l'enveja i la gelosia. Curiosament, si analitzem a fons el patètic i volàtil argumentari dependentista (paraula definida magistralment per Jofre Llombart en el següent article publicat el 24 d'abril de 2015), veurem que aquesta expressió els hi va com anell al dit. I si en teniu qualsevol dubte, només cal que repasseu una vegada més els seus resultats electorals el 27-S.

Mentre us ho rumieu, Junts pel Sí i la CUP han acordat una proposta de resolució tramesa al Parlament de Catalunya per a declarar l'inici del procés constituent d'un Estat independent en forma de República, cosa que van prometre mil i una vegades que farien durant la campanya electoral. Ja sé que sona estrany per alguns que hi hagi coalicions i partits que facin allò que prometen en campanya electoral, malgrat hauria de ser l'habitual. Tot i les accions de filibusterisme d'alguns per ajornar aquest debat parlamentari, la cambra acabarà aprovant la resolució. En democràcia, quan no estàs d'acord amb una proposta o idea, no te'n vas a un Tribunal Constitucional completament desautoritzat (per ell mateix). Al contrari, defenses el perquè del teu desacord i intentes convèncer amb paraules, amb arguments, de la teva posició al Parlament, seu de la sobirania dels ciutadans que s'han expressat lliurament a les urnes.

Aquesta proposta de resolució ha posat nerviós novament tot l'establishment de l'Estat espanyol i els seus agents o col·laboradors (digueu-ho com us plagui) polítics, socials i econòmics. Si, una proposta de resolució ha provocat això. I sabeu perquè? Perquè és la prova més clara que el procés cap a la independència va de debò i no es pot aturar de cap de les maneres ja que, d'una banda seria un frau electoral de magnituds descomunals, i d'altra banda perquè és una urgència social per a dotar els ciutadans de Catalunya, el més aviat possible, de les eines que té, o hauria de tenir, qualsevol país del segle XXI per a oferir un futur digne als seus fills.

Quan convé, seguem cadenes. Així de clar. Perquè efectivament, el TC i la retrograda estructura oligàrquica de l'Estat espanyol és una immensa cadena, per molt que diguin els constitucionalistes espanyols. És una cadena tan gran que no permetria, per exemple, a partits com CSQP complir ni una sola promesa electoral en polítiques socials.

El proper gran repte que tenim al davant, gens menor, és la formació d'un govern de concentració i la investidura d'un president que hauran de vetllar pel compliment del full de ruta que ens ha de dur al debat constitucional català, obert i amb participació ciutadana, i posteriorment al referèndum tant desitjat pels indefinits de CSQP i la majoria dels ciutadans de Catalunya que ens dirà clarament si volem una República de Catalunya independent o no.

És exactament per aquestes raons que Junts pel Sí i la CUP tenen l'obligació moral d'arribar a un acord i no defraudar el desig majoritari de la ciutadania de Catalunya. A part d'irresponsable, seria d'una absurditat imperdonable. Com ja sabíem, no serà un camí sense obstacles ni confrontacions. Ara és l'hora que no ens tremolin les cames perquè el que estem fent, i volem fer, és bo pel conjunt del país, tant pels independentistes com pels dependentistes, inclús pels ciudadanos que no canten els segadors perquè no la senten seva, o perquè no són nacionalistes, o perquè la cultura general els importa un rave o simplement perquè no se saben la lletra. À bon entendeur!




Comentaris

envia el comentari