Els 15 dies que vaig ser Conseller

"Alguns tuitaires van interpretar la meva dimissió de Twitter com un senyal inequívoc que el meu nomenament com a conseller de Cultura era imminent"

El mateix dia que vaig cancel·lar el meu compte de twitter el mòbil em va caure a terra i la pantalla es va esquerdar molt. Aquesta circumstància casual ha convertit els últims quinze dies en un període absurd de la meva vida que segur que d'aquí a uns anys recordaré. Disculpin-me si l'article d'avui és llarguet, miraré que almenys no sigui avorrit.

El mòbil és d'empresa i estava en garantia, o sigui que vaig fer-ne còpia de seguretat a l'ordinador i vaig trucar els senyors de Telefònica, que van venir a buscar l'aparell esquerdat i se'l van endur al "departamento de logística", deixant-me'n un de substitució. Amb trampa, però: l'espatllat tenia 64 GB de memòria i el de substitució 16GB, per la qual cosa quan vaig procedir a bolcar la còpia de seguretat al mòbil de substitució l'operació va ser impossible. La informació no hi cabia.

Cap problema, vaig pensar, truques a Telefònica i que et tornin el mòbil esquerdat, al cap i a la fi funcionava i pots anar tirant. La resposta va ser que no me'l podien tornar perquè ja era camí de Madrid (a Madrid per canviar una pantalla esquerdada, sí) i que ja no el podria recuperar fins d'aquí deu dies (deu dies per una pantalla esquerdada, sí). De sobte, no només m'havia quedat sense twitter per decisió pròpia, sinó també sense agenda i per tant sense whatsapp per gentilesa de Telefònica. Dues de les meves vies principals de comunicació amb el món, tallades. Vaig avisar els amics més amics i la família que si volien parlar amb mi em truquessin i que no s'estranyessin si no contestava whatsapps, vaig prendre paciència i vaig continuar la meva vida normal.

Però allà fora havia començat a rodar la bola de neu. Sembla que alguns tuitaires van interpretar la meva dimissió de Twitter com un senyal inequívoc que el meu nomenament com a conseller de Cultura era imminent i van posar en circulació el corresponent hashtag, convertint el tema en una de les converses trending del dia. El secretisme de les negociacions fa que ara mateix qualsevol especulació amb un mínim de fonament pugui tenir èxit i passar, en un parell de dies, d'especulació a rumor, de rumor a indici mot fiable, i d'indici molt fiable a informació contrastadíssima: "que t'ho dic jo de bona font, el Voltas va de conseller de Cultura" (aclareixo que el mínim de fonament potser sí que hi era, perquè del 2007 al 2010 vaig ser el número dos del Departament de Cultura a les ordres del conseller Tresserras i a proposta d'ERC, o sigui que tampoc és tan estrany que algú que no està gens informat sobre la meva vida actual em col·loqui en la travessa).

Mentre la bola s'anava fent gran jo no responia whatsapps, amb la qual cosa moltes persones del meu segon cercle de relacions van començar a pensar que realment "alguna cosa passava" i a contribuir involuntàriament a l'operació Voltas Conseller. Un company periodista que em vaig trobar pel carrer em va fer la broma que en el seu diari ja tenien escrit un perfil meu per si de cas, però per art de màgia l'endemà la broma d'aquest company ja s'havia convertit en una altra informació contrastadíssima, perquè vaig rebre una trucada per dir-me "confidencialment i per al teu bon govern" que hi havia un diari de la ciutat que tenia escrit un perfil meu. La traca va ser ahir a Blanquerna, la facultat on dono classes. Arribo i un professor em diu que li acaben d'explicar amb tot luxe de detalls la meva pugna amb una popular i estimada cineasta per fer-me amb la cadira de Ferran Mascarell.

Total, que m'he decidit a escriure aquest article absurd per presentar la meva dimissió irrevocable com a conseller de Cultura, càrrec que he ocupat durant quinze dies amb la màxima dignitat, i per explicar, ja que hi sóc, unes quantes coses més.

La primera és que he deixat Twitter exactament pel motiu que deia al meu darrer tuit: Twitter m'ha fet molt feliç els darrers quatre anys, però ara per ser feliç l'he de deixar. S'havia convertit en un monstre que ocupava massa espais de la meva vida i del meu cervell d'una manera cada vegada més insana. Quan és dimarts a la tarda, que és el dia que tens reservat per als teus fills, i acabes dedicant més estona a twitter que a ells, vol dir que tens un problema molt greu. (Per cert, potser tu que m'estàs llegint tens el mateix problema i no te n'adones. Pensa-hi).

Hi ha gent que sap fumar poc però jo tinc un caràcter més dràstic i no sé deixar les addiccions poc a poc. O sigui que s'ha acabat Twitter i punt. Jo no hi tornaré. Potser hi haurà un compte per compartir els meus articles i escrits, però el que és segur és que no l'administraré jo ni en tindré la contrassenya. Si algun dels meus seguidors s'ha sentit ofès per la manera com he plegat demano disculpes molt sinceres. Mai el problema han estat els meus followers, ni tan sols els que intentaven fer-me la vida impossible sense èxit, sinó jo mateix.

La segona cosa que vull explicar és que sí, que la política m'agrada més que a Miquel Iceta el Don't stop me now, però no per fer-la sinó per observar-la, analitzar-la, criticar-la i comentar-la. Ho vaig provar quatre anys, van ser molt interessants, punt i final. Qui em coneix ja ho sap i no necessita aquest aclariment, però els que no em coneixeu sapigueu que si algú us ha dit aquests dies de bona font que el Voltas seria conseller, el podeu posar per sempre més a la categoria de "font no fiable". Ningú no m'ha trucat per ocupar cap mena de responsabilitat, i crec que després d'aquest article està bastant clar quina hauria estat la meva resposta en cas d'haver rebut la trucada. Admiro els polítics, tinc molt bona opinió de la majoria, i algun dels meus millors amics n'és. Però no faré política igual que no faré de metge.

I la tercera cosa que volia explicar, per acabar, és que Telefònica té una merda de "departamento de logística" i una merda de servei d'atenció al client. Han passat no deu sinó dotze dies i em diuen que el meu mòbil està arreglat però que no saben dir-me quin dia me'l portaran. Si se us esquerda la pantalla, passeu de la garantia i porteu l'aparell als pakis de la cantonada. Has de pagar, però en dues hores tens mòbil i t'estalvies un nomenament i una dimissió.




Comentaris

envia el comentari