La paciència de na Forcadell

"El hooliganisme polític ha reportat molt bon resultat a can Parlament"

La paciència de la nova presidenta del Parlament, Carme Forcadell, que li'n caldrà, i molta, no serà res en comparació amb la que haurà de descriure en els pròxims temps al conjunt de la parròquia independentista. Però serà molta, reitero. I Forcadell sap que abans no hi hagi president del govern (i més enllà i tot) ella serà una gran peça a batre. No superarà la prova si cau en la bronca que busquen els qui l'acusaran de fomentar l'odi fins i tot quan els doni la paraula.

El hooliganisme polític ha reportat molt bon resultat a can Parlament. I així ha estat com Ciutadans ha passat de 9 a 25 diputats. L'estil estripat, el buscar brega i rebaixar el to del debat parlamentari al d'una tertúlia de canal de la tdt amb copa de vi damunt la taula, tot això els ha donat notorietat a la vegada que els ha erigit en referència d'un segment de l'electorat. Xavier García Albiol ja com boig buscant un raconet d'aquest públic. I les provocacions ja han arribat. Creuen que si fins ara aconseguien treure de polleguera a una venerable àvia com Núria de Gispert, ho podran fer fàcilment amb l'activista Forcadell, mare coratge, tot sentiment i emotivitat mal dissimulada en els moments clau. I si salta, ho celebraran com un gran triomf i els seus altaveus ho reproduiran i exageraran fins a l'extrem.

Santa paciència, la que li caldrà a na Forcadell. I una mica més enllà que hi haurà la que li caldrà a una part de la ciutadania que es va il·lusionar amb el procés independentista. Fins on arribarà? Perquè la cosa no avança. Té els seus actors polítics atrapats en el seu passat, en les seves pors, en els seus particulars fantasmes o en totes tres coses alhora segons el cas i el dia. Veurem quan triguen a sorprendre i impulsar allò que la gent espera que facin diferent al de sempre. Perquè van passant coses que pocs esperàvem i que en un context ordinari no haurien arribat mai. Pocs esperaven que realment Forcadell acabés essent presidenta del Parlament. I ha passat, com el 9-N, la llista unitària i tantes altres coses. Ara, a més, si la nova presidenta sap assumir el seu rol institucional a totes i no cau en les moltes provocacions que vindran, el seu exemple d'autocontrol i de paciència malgrat els molts elements en contra haurà d'obligar més si s'escau Junts pel Sí i la Cup, que ja fa massa dies que posen a prova la capacitat de resistència del respectable.




Comentaris

envia el comentari