La corrupció no ens surt tan cara

"Dels meus amics n'espero honestedat. Dels meus polítics, en canvi, el que més n'espero és capacitat"

Diferencio dos tipus de corrupció. El primer: cal fer una obra i te la dono a tu perquè m'ho agraeixis amb un sobre. El segon: ens inventem plegats una obra perquè tu puguis fer-la i jo pugui embutxacar-me el meu sobre. Des d'un punt de vista moral, totes dues versions són reprotxables. Des d'un punt de vista econòmic, la segona és molt pitjor. Una cosa és que per culpa de decisions fraudulentes el millor projecte no s'endugui l'adjudicació i que la trampa ens costi als contribuents uns diners que caben en un sobre o en un maletí, i l'altra és que la broma ens costi milionades en aeroports, trens, i autopistes fantasma. A Catalunya ha imperat la primera versió, a Espanya totes dues.

La primera versió crea desconfiança en la política, la segona arruïna països. Naturalment no pretenc defensar el nostre model corruptiu, em limito a comparar factures. Tenint en compte els diners que ens costa, la corrupció catalana és un problema sobredimensionat. Normalment l'alarmisme ve sobretot de l'esquerra més purista, que s'escandalitza cada cop que surt un presumpte cas de corrupció. Iniciativa, la CUP i tots els seus simpatitzants. Potser si ells governessin ningú s'enduria un duro a la butxaca. Ara bé, el país cauria a trossos en dos dies. Dels meus amics n'espero honestedat. Dels meus polítics, en canvi, el que més n'espero és capacitat, i als catalans sempre ens ha costat molts més diners la incompetència -d'esquerra, centre i dreta- que la corrupció. Recordeu Joan Saura fent de conseller? Doncs això.




Comentaris

envia el comentari