Escorcolls per la tele

"Han desaparegut de l'actualitat, per exemple, els casos relacionats amb PSC o UDC, dos partits perfectament tolerats des de Madrid"

Al final, com sempre, hi haurà una veritat judicial sobre aquesta fúria escorcolladora de les seus de Convergència. I, a hores d'ara, és impossible fer projeccions sobre sentències encara molt llunyanes. Però algunes coses estan clares, si més no a nivell de context general. I els jutges variaran més aviat poc la percepció del que ha passat en aquest país.

Un fet és que els partits que han tocat poder institucional s'han finançat, almenys en part, de forma il·legal. Tant més com més poder han ocupat. Això vol dir que els líders planificaven i ordenaven les trames comissionistes? No, al contrari. Les persones que gestionaven l'aparell del partit s'ocupaven, justament, de què a partir d'un cert nivell ningú no s'hagués d'embrutar les mans. Quan els líders de CDC, UDC, PSC, PPC o els seus equivalents a Madrid asseguren que no saben res això és cert. Cosa que no vol dir, en absolut, que el finançament paral·lel sigui mentida.

La segona qüestió, més decisiva encara, és que aquest sistema de recaptació era generalitzat a tot l'estat i a tots els partits. Això vol dir que el fet que només s'escorcolli CDC es deu, inevitablemenmt, a què aquest partit és estratègic en l'actual procés polític. Han desaparegut de l'actualitat, per exemple, els casos relacionats amb PSC o UDC, dos partits perfectament tolerats des de Madrid.

De tota manera, a hores d'ara la corrupció ja només s'usa com a arma política per entorpir les negociacions entre Junts pel Sí i la CUP. L'Estat ja no ha intentat distorsionar la campanya per derrotar l'independentisme, sinó que s'ha limitat a buscar un objectiu més modest: Intentar, escorcoll a escorcoll, el fracàs d'Artur Mas. 




Comentaris

envia el comentari