Rivera, en solitari

"És cosa del catalanisme polític, de l'independentisme polític que ara per ara n'ocupa el tronc central, no deixar Rivera en solitari"

Ciutadans no va guanyar les eleccions catalanes del 27-S, però fem com si hagués estat així. Ni tan sols s'hi presentava, però tant se val. L'han deixat en solitari al bell mig de l'escena, amb tots els focus centrant-s'hi, i ell gaudint-ho i aprofitant-ho. Sobretot mercès a la resta de polítics catalans i a l'independentisme que té criogenitzat el procés català d'ençà del 27-S. És perquè s'ho facin mirar.

"Quin fenomen, aquest Rivera!". Ho he escoltat més d'una i de dues vegades de diumenge cap aquí, després del seu cara a cara televisiu amb un Pablo Iglesias molt acostumat al míting i al soliloqui a classe de la facultat, però a anys lluny de l'entrenament en l'esgrima parlamentària que té un Rivera que ben aviat farà deu anys (novíssim, ui, sí) que remena per una cambra legislativa com el Parlament. Això ajuda al fet què ell després no desaprofiti els regals. Però, i la resta? I el catalanisme?

Diuen que no hem d'anar a remolc de Madrid, que aquí tenim el nostre propi ritme. Però, i quin és aquest ritme? I més i tot, l'únic moment de mínima revifalla de la cosa no ha estat potser el 15-O, i a remolc de la decisió de Madrid de fer desfilar el president de la Generalitat davant el jutge? També diuen que en Rivera pot anar fent, que això és cosa de la política espanyola i que això ja no ens pertoca, però som prou conscients tots plegats que el protagonisme de Rivera en els últims temps l'és també entre audiències que viuen i voten a Catalunya? I que ho faran en quatre dies en unes eleccions espanyoles que no són d'un altre planeta, i que igual tornem a votar en unes catalanes, en pocs mesos, amb l'independentisme polític convulsionat i amb l'espanyolisme rampant en estat de gràcia?

És cosa del catalanisme polític, de l'independentisme polític que ara per ara n'ocupa el tronc central, no deixar Rivera en solitari. I això només es pot aconseguir amb fets contundents que demostrin políticament qui va guanyar el 27-S. Mentrestant (i no sabem si durant més temps i tot) semblarà tot el contrari: que va perdre qui més vots i escons va tenir.




Comentaris

envia el comentari