El Quartet de la pau i la democràcia

"El Premi Nobel de la Pau és, sens dubte, el més simbòlic i ressonant de totes les categories"

De tots els Premis Nobel que s'atorguen cada any, el Premi Nobel de la Pau és, sens dubte, el més simbòlic i ressonant de totes les categories. S'atorga habitualment «a la persona que ha fet el major treball o la major contribució i promoció per a la fraternitat entre nacions, la supressió o reducció d'exèrcits així com la participació i promoció de congressos de pau l'any immediatament anterior». El premi, administrat pel Comitè Nobel Noruec, és concedit per un comitè de cinc persones escollides pel Parlament Noruec.

Des de la seva creació fins el dia d'avui han estat guardonades 103 personalitats i 23 organitzacions. El premi ha quedat desert en 19 ocasions, entre altres motius degut a la Primera i la Segona Guerra Mundial. El primer Premi Nobel de la Pau de la història va ser atorgat el 1901 a Frédéric Passy (activista, economista i polític francès) i Jean Henri Dunant (home de negocis suís), creadors del Comitè Internacional de la Creu Roja i redactors de la primera Convenció de Ginebra. Entre els guardonats fins ara hi trobem, per exemple, noms com Theodore Roosevelt, l'Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats, Amnistia Internacional, la Mare Teresa, Lech Walesa, Desmond Tutu, el Dalai Lama, Nelson Mandela, Metges Sense Fronteres, Kofi Annan, Barack Obama, la Unió Europea, Malala Yousafzai. La llista és llarga i segurament molta gent que ho mereixeria no ha rebut mai el premi.

Aquest any el guardonat ha estat el Quartet de Diàleg Nacional de Tunísia per la seva contribució decisiva en la construcció d'una democràcia plural després de la Revolució del Gessamí del 2011. Aquest quartet el conformen el sindicat Unió General Tunisiana del Treball (UGTT), la patronal Unió Tunisiana d'Indústria, Comerç i Artesania (UTICA), l'Ordre Nacional d'Advocats i la Lliga Tunisiana del Drets Humans. Per entendre el motiu del premi, hem de repassar breument la situació del país el 2013.

En aquell moment, la transició democràtica estava en fase crítica. El partit Islamista Ennahdha, que havia obtingut el 37% dels vots a l'Assemblea Nacional Constituent (ANCT) del 2011, juntament amb el Congrés per a la República i Ettakatol (Fòrum Democràtic pel Treball i les Llibertats) es van desviar de l'objectiu fixat per la mateixa assemblea, que era treballar conjuntament amb totes les forces polítiques i socials per a redactar una nova Constitució, triar el nou sistema polític del país i convocar les primeres eleccions legislatives lliures. En lloc d'això, Ennahdha va intentar adoptar lleis per a islamitzar l'Estat i va practicar una política de seguretat pública extremadament permissiva davant dels moviments islamistes més radicals (pillatges de patrimoni històric i cultural, oracions públiques de grups que incitaven a l'odi i la violència), tot al·legant la llibertat d'expressió. Per si això no era prou, l'assassinat de Chokri Belaïd i Mohamed Brahmi, dos activistes polítics laics de l'esquerra tunisiana -molt apreciats per la majoria dels ciutadans- va provocar una immensa tristesa i ràbia col·lectiva. Aquests dos fets tràgics han permès recosir la unitat nacional del poble tunisià. És precisament en aquest context que el famós Quartet va irrompre per exigir el compliment dels objectius de l'ANCT. D'alguna manera, el seu rol de mediador entre la societat civil i les forces polítiques ha salvat el país d'un descarrilament que hauria estat molt greu. De fet, tres d'aquestes quatre organitzacions ja havien contribuït a l'èxit de la revolució tunisiana el 2011.

En definitiva, aquest premi té un altíssim valor simbòlic per a la societat civil tunisiana, per a la transició democràtica i les reformes profundes que s'estan duent a terme al país. La persistència, la tenacitat i les manifestacions diàries de la gent davant del Parlament tunisià en aquell moment van fer possible l'adopció per unanimitat de la nova Constitució, la formació d'un govern d'unitat nacional de tecnòcrates i la convocatòria de les primeres eleccions lliures del país el 23 d'octubre del 2014. És un premi anímicament important per a la societat tunisiana i per a una jove democràcia que lluita per consolidar-se en un context geopolític molt fragmentat, marcat per les guerres civils de Síria i Líbia així com per l'amenaça del radicalisme religiós més ferotge.

Tunísia és, i sempre ha estat, una nació de pau i aquest premi Nobel és merescudíssim i esperançador. L'èxit democràtic tunisià és un gran exemple de com la voluntat d'un poble ha sabut triomfar sobre els interessos d'un sol grup. A títol personal, tot i que el context és ben diferent, desitjo de tot cor que l'Assemblea Nacional Catalana figuri, com a mínim, entre els nominats d'aquest premi en les properes edicions, en reconeixement a la seva immensa tasca de mobilització ciutadana pacífica, per la seva defensa de la justícia social i per la tenacitat en la defensa de la llibertat de Catalunya.




Comentaris

envia el comentari