Hispanitat i catalanitat

"No hi ha un "Dia de la Catalanitat". A Catalunya hi ha una diada nacional, que és L'Onze de Setembre. Però la catalanitat cadascú la viu com pot o vol"

Apoteosi militar a La Castellana, i himnes i banderes i tota la parafernàlia típica de les diades nacionals de les nacions que són Estat i que són o van ser alguna cosa potent. I això hi ha molta gent que ho viu intensament o a qui emociona. Fins i tot gent que quan la reivindicació de la bandera o del sentiment nacional el fan els catalans amb la senyera o el catalanisme dibuixen una ganyota de desaprovació al seu rostre i diuen que això es cura viatjant i que no s'ha de ser tan localista ni sacralitzar "draps". És el que hi ha. Són gent acostumada a dir als altres com han de sentir i sentir-se. Són gent que ha expulsat la catalanitat de les seves vides i ben bé ja del tot del seu Estat. Ja veurem si això últim culmina, però de donar-se, en gran part haurà estat pel sentiment excloent que molts han aplicat al fet de ser o sentir-se espanyol.

No hi ha un "Dia de la Catalanitat". A Catalunya hi ha una diada nacional, que és L'Onze de Setembre. Però la catalanitat cadascú la viu com pot o vol. No hi ha un concepte únic, immutable o ortodox de catalanitat. D'hispanitat ens han vingut a dir, amb fets i paraules, que sí. I això no integra, no suma. Expulsa, desconnecta. I ha passat. I està passant. Però aquest ja és cada dia més un problema que afecta o que mareja menys catalans. El procés sobiranista és això també, i els actors implicats cal que en siguin conscients també per conjurar dinàmiques semblants que bàsicament s'ha vist clar que resten.

No hi ha una manera única de viure la catalanitat. Igual com no hi ha una única ruta, marcada i ja traçada, per enfilar decididament camí cap a la independència. No està escrit que tot el tram hagi de fer-se des de la dreta, l'esquerra o el centre. Igual com no està escrit que la Catalunya Estat que n'hagi de néixer sigui d'un color polític determinat. Seria absurd. Seria tant com dir que hi ha una única manera de viure la catalanitat, i això no seria de societat sana ni practicable. En una Catalunya així, monocolor, per exemple decantada només a l'extrema esquerra, molts no hi voldrien viure, igual com a l'Espanya que han conegut ja no ho volen fer pel seu discurs indistintament centrípet pel que fa la gestió política, ja la practiquin governs que es proclami de dretes, d'esquerres o de centre. Que ho tinguin present els qui han de fer possible un govern que construeixi les bases d'aquest nou estat. Per allò de començar bé o tot el contrari, amb ses conseqüències.




Comentaris

envia el comentari