Operació Salvem el 78

"Falta molt per al 20 de desembre, però la paradoxa és que l'únic partit realment reformista s'enfonsa enquesta a enquesta"

Comença a notar-se un puntet d'eufòria entre les elits polítiques i mediàtiques de Madrid. Totes les enquestes els tranquil·litzen. Els últims sondejos indiquen que PP i PSOE aguanten el bipartidisme del règim del 78 i -almenys demoscòpicament- sembla que estan aconseguit materialitzar una operació d'envergadura: Substituir Convergència per Ciudadanos com a partit frontissa que complementi les majories sense haver de passar per la vergonya de visibilitzar la gran coalició.

Falta molt per al 20 de desembre, però la paradoxa és que l'únic partit realment reformista s'enfonsa enquesta a enquesta. Un cop assimilat Pablo Iglesias -que regala jocs a Felip VI i exhibeix unionisme de taverna a Catalunya- la comparació entre l'aspecte dels líders de la Complutense, d'un obrerisme impostat, i la fotogènia de tots i cadascun dels candidats de Ciudadanos no resisteix comparació.

Així doncs, l'Operació Salvem el 78 s'ha fet en tres passos. D'entrada, algú qüestiona tot l'edifici des d'una superioritat mediàtica graciable. A partir d'aquí, se'l convenç de moderar-se i acceptar el camp de joc del 78 de cara a una hipotètica victòria. I, en el tram final, se'l substitueix per un partit que diu coses semblants, però completament innocu des d'un punt de vista institucional.

En definitiva, Espanya es queda tal i com està. Que és l'únic supòsit en què la victòria de l'independentisme és del tot segura.




Comentaris

envia el comentari