La barra de Joan Herrera comença a ser llegenda viva d’aquest país. Contràriament a la seva posició oficial, ICV s’ha dedicat a negociar -primer amb Ada Colau i després amb Podemos- a partir de la propietat d’una determinada quota de blocs electorals als mitjans públics. Si l’actiual alcaldessa volia sortir als Telenotícies i als debats havia de pactar amb els d’Herrera, que eren els que tenien dret a un tall del pastís que es reparteixen a si mateixos els partits polítics i la Junta Electoral. Exactament el mateix sistema que van seguir en el muntatge i organització de la candidatura de Catalunya Sí Que Es Pot. La negociació es feia a partir d’un tros dels TNs, i als periodistes que els bombin, com sempre.
Doncs ara resulta que Joan Herrera considera que no n’hi havia prou. I que ICV -que es consideren propietaris dels blocs electorals, insisteixo- tenia dret a decidir el destí d’aquests minuts dels TNs com els donés la gana. Cedint-los a un altre, per exemple. I per això Herrera es queixa que els equips de TV3 no van anar on ordenava ell, sinó al míting del seu partit. És per enquadernar-ho: “La direcció política d’aquesta casa [TV3] va jugar molt fort. No s’ha jugat net contra nosaltres”. I ho diu a TV3, aviam si fa més ràbia. En fi…
S’acosten unes altres eleccions i tot continuarà igual perquè tots els polítics són com l’Herrera. Al final, la notícia acabarà essent l’última aberració que causin els blocs. Tots atents a la pantalla, que surten ells.
