Zero lliçons a la CUP

"Objectivament, no hi ha ningú que hagi lluitat tant durant tant de temps per la independència com la CUP"

Durant dècades la CUP i els seus antecedents directes va sostenir, en completa soledat, la lluita per l'emancipació nacional d'aquest país. Eren els anys en què l'independentisme era considerat un problema policial per l'estat i l'èxit es mesurava per uns centenars de manifestants més al Fossar de les Moreres i un grapat de regidors a Arbúcies o Sant Pere de Ribes. Hi havia detencions i presó. I quan es denunciaven maltractaments el Govern de CiU xiulava i mirava cap al cel mentre el PSC desacreditava no els torturadors, sinó les víctimes. Van ser anys de plom. Ser independentista requeria un compromís total i sense contrapartides. I allà hi havia les persones -valentes, necessàriament- que van conformar i articular l'actual esquerra independentista.

Recordo tot això perquè, probablement, la majoria del 48 per cent de catalans que van votar independència el dia 27 no en són conscients. Sense remuntar-nos més enllá, cal tenir en compte que els anys vuitanta ni CDC ni ERC no eren independentistes. I que Artur Mas ha decidit començar a lluitar per un estat independent en alguna data indeterminada de fa tres o quatre anys, no més.

Això no vol dir que la figura d'Artur Mas no tingui cap valor, al contrari. Sense el que representa Convergència no seríem on som i l'actual president ha tingut una fermesa exemplar en el procés polític català. A més, ERC ha estat un partit més generós i amb més sentit de país del que es podia demanar, assumint riscos amb CDC i parant una pista d'aterratge a tot el que venia tant del PSC com del vell PSUC. Dit això, lliçons de compromís, a la CUP, no se n'hi poden donar.

Objectivament, no hi ha ningú que hagi lluitat tant durant tant de temps per la independència com la CUP. Per això sé que es poden equivocar, però no fallar a un compromís de moltes dècades de feina, de compromís i -també- de patiment.




Comentaris

envia el comentari