Saber guanyar i saber perdre

"Cap ciutadà es mereix tenir un Estat, i les seves institucions, en contra"

Per primera vegada a la història, el Parlament de Catalunya tindrà una majoria absoluta de diputats explícitament a favor de la independència i de la construcció d'un Estat al servei dels ciutadans, concretament 72 sobre 135. La victòria del procés d'independència és inqüestionable, malgrat hi hagi qui intenta arrossegar el debat cap a l'absurditat i la negació. Hem guanyat fins i tot en vots. Inventar-se realitats paral·leles a l'estil Arrimadas sempre té les seves conseqüències sobre els seus instigadors.

El cert és que aquí hi ha un mandat democràtic inequívoc per a crear un Estat independent, una República de Catalunya que vagi a favor dels ciutadans i que ens permeti finalment governar-nos. Convé recordar per exemple que la xifra de participació del 77% és monumental. Certifica que això va ser un plebiscit. Penseu que quan el SNP a Escòcia va obtenir la seva majoria parlamentària amb un 32,9% dels vots (47 diputats) al 2007, la participació va ser del 52%!

I el segon partit, els laboristes escocesos (unionistes), van obtenir el 29,3% dels vots (46 diputats). La diferència entre els principals partits de l'independentisme i de l'unionisme era d'un únic escó. En el cas de Catalunya, el segon partit més votat, Ciutadans, va obtenir tant sols el 17,3% dels vots (25 diputats), és a dir gairebé tres vegades inferior a la llista independentista més votada de Junts pel Sí que va obtenir el 39,54% del vots (62 diputats). Amb les CUP, l'independentisme arriba 47,74% dels vots (72 diputats).

Dit això, tanquem d'un vegada aquest fals debat perquè els resultats parlen per si sols. A més a més, el problema és que ni Catalunya és Escòcia, ni Espanya és el Regne Unit. Amb això vull dir que no podem comparar una democràcia avançada i madura amb el nyap de democràcia al qual ens pretenen sotmetre des del marc mental de l'Estat espanyol. El primer gran acte d'independència és desentendre's immediatament d'aquesta pseudo-democràcia. Cap ciutadà, sigui independentista, unionista o noseista, hauria d'acceptar formar part d'un Estat que obstaculitza amb tota la sang freda del món el dret de vot dels seus ciutadans.

Cap ciutadà es mereix formar part d'un Estat on s'utilitza la justícia per carregar contra un President que ha posat les urnes perquè la ciutadania pogués expressar la seva opinió lliurement. El silenci còmplice de partits com el PSC i CSQEP davant d'aquesta burla és prova d'acceptació d'aquesta democràcia aigualida. Cap ciutadà es mereix formar part d'un Estat que no és capaç de donar les més mínimes garanties democràtiques. En definitiva, cap ciutadà es mereix tenir un Estat, i les seves institucions, en contra.

Sempre vaig afirmar, per activa i per passiva, que ningú sobra en aquest procés d'independència. Tothom és imprescindible. Tant l'Oriol Junqueras, en Raül Romeva com el President Mas i l'Antonio Baños, i tots els diputats i les diputades del nou parlament, evidentment. Tots, sense excepcions ni exclusions. Anem a construir junts un país per a tothom i no pas per a uns quants. L'odi només serveix per a destruir i no pas per a construir, i pitjor encara és el dany quan l'adversari és molt poderós en allò més antidemocràtic.

Estic absolutament convençut que Junts pel Sí i les CUP es posaran d'acord perquè el més important és l'objectiu. Repeteixo, necessitem les fortaleses de tothom. Són les accions i els fets que seran decisius i no pas les paraules. L'autonomia ja és morta i a cops de llei. Hem estat intervinguts per totes les bandes possibles i imaginables. Ara ens toca executar el mandat democràtic que tenim entre les mans i començar a escriure junts el capítol de la llibertat. Ens en sortirem perquè ens hi juguem la democràcia i el nostre futur.




Comentaris

envia el comentari