El poder

"Els que tradicionalment han tingut el monopoli del poder estan desconcertats. Encara són poderosos, però les tècniques tradicionals no funcionen"

Cal aixecar la vista i observar el camp de batalla: vivim una duríssima pugna pel poder. Pugna pel poder entre Catalunya i Espanya com a subjectes de sobirania. Pugna pel poder dins de Catalunya entre les elits tradicionals i les classes mitjanes i populars. I pugna pel poder, molt dura també, dins de cada bloc ideològic. Estem decidint qui mana aquí.

Les hostilitats van començar fa quatre o cinc anys (gran manifestació contra el TC al 2010, moviment dels indignats al 2011) i de moment les forces del canvi -del canvi històric, no de l'alternança- van guanyant. Guanyen la batalla ideològica perquè marquen l'agenda política, i guanyen la batalla política perquè estan conquerint les institucions. Simplificant molt (però no tant): els acampats de la plaça Catalunya van conquerir l'ajuntament de Barcelona al maig, i els manifestants de la Meridiana van conquerir el Parlament de Catalunya diumenge passat.

Els que tradicionalment han tingut el monopoli del poder estan desconcertats. Encara són poderosos, però les tècniques tradicionals no funcionen. Un nombre creixent de ciutadans sembla haver perdut la por. Insinues una intervenció de l'exèrcit i la gent se'n fot. Amenaces amb la volatilització dels estalvis i la gent obre compte als bancs que no amenacen. El gran diari de Catalunya fa campanya massiva per un partit i aquest partit queda fora del Parlament. La gent, simplement, ja no obeeix.

Aquella cosa sense forma definida que va començar fa cinc anys ha pres cos a les institucions. Les mobilitzacions populars, totes, han aconseguit alterar significativament la relació de forces. Som en el clímax de la pugna amb el poder establert i lògicament les forces del canvi viuen tensions internes. Però han arribat fins aquí precisament perquè són complexes i representen molta gent molt diferent. S'equivocaran greument si no entenen que, malgrat les diferències, es necessiten imperiosament. I l'establishment està esperant aquest error.




Comentaris

envia el comentari