La proposta de la CUP

"Prefereixo que hi hagi tres o quatre figures fortes amb poders dividits que no pas un titella consensuat"

La número dos de la CUP, Anna Gabriel, proposava ahir una "presidència coral" que recaigui en quatre figures que representin les diferents ideologies de l'independentisme. No va concretar més, però pel que m'ha arribat, la proposta de la CUP preveu que cada un d'aquests representants s'ocupi d'una àrea del procés. Una d'aquestes àrees tindria a veure amb les relacions institucionals i els afers exteriors. És a dir, que hi hauria una mena de President a la francesa. Aquest és el càrrec que, segons les veus, la CUP pensa que podria ocupar Artur Mas.

La CUP, que no fa campanya sinó que s'expressa, està pagant la seva immaduresa política i de passada ens l'està fent pagar a tots. Entenc perfectament que estiguin decidits a no investir Artur Mas. Ho van dir, ho han de complir. Ahir Quim Arrufat va obrir la porta a la possibilitat d'acabar-lo investint per no descarrilar el procés però de seguida va desdir-se'n. Ho veig molt poc probable, quasi impossible. El problema és que s'hi comprometessin en primera instància. Cal vigilar amb les promeses que es fan. Ara entenen que s'han enganxat els dits i s'han tret de la màniga una proposta que els permetria donar una sortida digna a Mas sense que els seus votants puguin acusar-los de frau electoral.

En tot cas, la idea de la CUP no em desagrada gens. Sobretot perquè les altres opcions em desagraden molt. Una possibilitat és que CDC tampoc no baixi del burro i que la situació de bloqueig porti a unes noves eleccions. Seria dramàtic, ridícul. L'altra opció és pactar un president "de consens". En realitat, el que això significa és que el president serà un mindundi, una tieta. Això ho sap tothom. Només cal veure el candidat "de consens" que va escollir Junts pel Sí. Ara que han passat les eleccions ja puc dir-ho, oi? Per l'amor de Déu, quin ridícul que ha fet Romeva durant la campanya! Quin home més buit, quin discurs més vomitat! Quina diferència amb Baños, que no et cansaries d'escoltar-lo, fins i tot quan es posa bolivarià. Només l'Arrimades va guanyar Romeva en mediocritat.

Prefereixo que hi hagi tres o quatre figures fortes amb poders dividits que no pas un titella consensuat. Potser durant els propers dies surten opcions més atractives, però és imprescindible que la solució final passi per tenir un líder -o uns líders- amb alguna cosa dins del cap.




Comentaris

envia el comentari