La història s'escriu així

"Estava clar que, acceptat abans o desprès en raó dels diferents interessos, el resultat d'aquestes eleccions sols podia ser llegit en clau de referèndum"

Estava clar que, acceptat abans o desprès en raó dels diferents interessos, el resultat d'aquestes eleccions sols podia ser llegit en clau de referèndum, ja que una part de les formacions polítiques i algunes entitats havien fet pinya entorn d'una opció i les altres s'han vist arrossegades a parlar sobre ells, contra ells o amb ells, construint una mena d'opció alternativa, ni que sigui fragmentada. La desigualtat de totes dues opcions ha planejat, però, sobre la campanya i d'alguna manera ha condicionat el resultat d'aquesta nit.

Plebiscitades com han estat les eleccions, per força s'ha produït el que s'ha volgut veure com negatiu, tot i que no està dit que necessàriament ho sigui: sí, s'han dividit les famílies, les colles d'amics, l'esport, la cultura i fins i tot l' Església, era inevitable, perquè decidir entre el sí i el no, malgrat ser més de dues les opcions polítiques, estava en la base de qualsevol de les que s'han presentat per obtenir la confiança de la gent. I sols s'hi podia ser d'una part, perquè totes dues opcions aboquen a una realitat antagònica que va més enllà de la racionalitat o l'interès en la mesura en què commou alguna part nostra de molt íntima, que no té explicació com mai en té la que vincula anímicament les persones a una pàtria. Si això afegim la intenció declarada de totes dues bandes d'evitar que l'altra se surti amb la seva, tenim la base fonamental sobre la que la divisió s'atia. Però això no és dolent; al cap i a la fi es tracta de demanar a la gent una responsabilitat més gran de la que sol abocar sobre un vot. En suma, aquestes no eren, i al final tothom n'ha estat conscient, unes eleccions autonòmiques més, fins i tot en una clau que no és la territorial, com també ha quedat palès a l'hora del recompte. Molts camins semblen, doncs, haver estat culminats. O si més no, definits.

D'altra banda, abans de conèixer els resultats sabíem algunes coses: que Junts pel Sí seria la llista més votada, que la participació seria massiva, que les eventuals aliances tenien color diferent segons la dimensió de cadascuna de les opcions que hi formessin part. Tanmateix, per a mi, la qüestió transcendental girava entorn de les majories, i s'hi ha afegit una dada rellevant: molta gent ha arribat a l'urna amb el vot ensobrat des de casa, el que ha sorprès la gent experimentada en aquestes conteses; sempre s'havia de vigilar perquè la pròpia llista fos bon visible i en canvi aquest cop, ha passat la gent i el gruix de cadascuna no minvava... un vot ocult que no fa més que confirmar la plebiscitació de la contesa...i potser les ganes de la gent de sumar-se després al resultat majoritari sense que ningú li recordi si ho fa per interès, per sentit democràtic o per convicció.

Amb aquesta comprensible tensió sobre el terreny de joc, sempre he dit que per a mi no havia legitimació possible en un resultat pro independència sols avalat per una majoria d'escons, menys encara si era el resultat de la unió de Junts pel Sí i la CUP sota la condició d'expulsar del pacte a qui institucionalment ha estat el seu motor, el President Mas. La possibilitat de legitimació internacional de tot aquest procés passava per un resultat contundent a favor del sí, perquè qualsevol opció clarament decantada té allò d'inapel·lable que, en aquest moment de la història, té la pràctica de la democràcia. Al final, les urnes, la democràcia imperfecta que aquestes representen, s'han omplert de paperetes amb una llei electoral que continua essent la general de l'Estat, perquè Catalunya mai ha estat capaç de donar-se'n una de pròpia, i ens ha deixat una foto-finish que requerirà a partir de demà més dosis de diplomàcia i de talant que mai. De fet és així com s'escriu la història: dies concrets s'emporten la glòria simbòlica, però no hi ha prou, s'han d'empeltar amb la resta, una llarguíssima llista de dies, hores, minuts i segons del fil entremaliat de seny i rauxa.




Comentaris

envia el comentari