El naufragi unionista

"El desastre de la campanya unionista és de tals dimensions que s'ha convertit en un argument extra per a l'independentisme"

Crida l'atenció l'acumulació d'errors que s'han anat produïnt al llarg d'aquesta campanya electoral per part de l'estat i rodalies polítiques. El ridícul públic de Mariano Rajoy només ha estat l'episodi més vistós d'una successió de desastres, a quin més evident. Felipe González va haver de rectificar un article on comparava l'independentisme català amb el règim nazi i el seu successor més mediàtic, Pablo Iglesias, va caure en l'etnicisme més barroer, fent davcallar seriosament la campanya de Catalunya Sí que es Pot.

Però aquí no s'han acabat les desgràcies de l'unionisme. L'excés de fúria espanyola dels sindicats de Madrid ha obligat CC.OO. i UGT de Catalunya a desmarcar-se formalment dels seus companys de les seus centrals. El mateix que ha passat amb el cardenal Cañizares, que ha demanat a totes les parròquies que "preguin per Espanya i la seva unitat", una petició que ha empès els bisbes catalans a desautoritzar-lo: "No correspon a l'Església proposar una opció concreta". El "corralito" del governador del Banc d'Espanya tampoc no ha resistit més de vint-i-quatre hores. Això, sense comptar l'espectacle penós del comunicat de la Comissió Europea alterat en la versió castellana. Fins i tot ha quedat desactivada Societat Civil Catalana, l'única entitat unionista amb una mínima penetració social, en fer-se evident que el seu president, Josep Ramon Bosch, és un activista ultra que insulta, amenaça i difon propaganza nazi i feixista.

El desastre és de tals dimensions que s'ha convertit en un argument extra per a l'independentisme. Els escosesos podien tenir dubtes a l'hora d'abandonar un estat prestigiós, democràtic i eficient. Els catalans, no.




Comentaris

envia el comentari