Romeva no ho ha tingut fàcil

"Mas es mossega la llengua i empassa. Junqueras igual. I Romeva també. I l'altre i el de més enllà. Per un objectiu que els cínics assenyalen amb el dit hipòcritament i que els ignorants (de forma militant o no) no poden entendre"

Mirava el debat de TV3 de diumenge nit i, a banda de passar força vergonya aliena, pensava en el paper manifestament incòmode de Raül Romeva. Jo pensava que efectivament ningú no l'havia obligat a assumir el cap de cartell de Junts pel Sí, però a la vegada entenia que una veueta interior (com aquella del "Magnum" Tom Selleck a la mítica sèrie) li ho havia aconsellat. Entenia això pel moment crucial que viu el país, davant d'una elecció molt transcendental, i a la vegada entenia que assumir el paper de "convergent" de la pel·lícula és especialment dur per a algú que ha viscut confortablement en la trinxera política que, com el paper, tot ho aguanta.

Artur Mas ho hauria fet millor que Romeva en el debat? Sí, sens dubte. No hauria deixat passar les invectives d'Iceta sobre el tancaments de plantes d'hospital i li hauria recordat que a Andalusia, amb la seva estimada Susana Díaz també se'n tanquen i ho critica l'oposició ferotgement. Ella no és una psicòpata neoliberal, oi? Bàsicament s'ha trobat un context econòmic endimoniat, ella amb la diferència que la seva comunitat no rep menys del que aporta. I tanca plantes d'hospital també. Mas hauria contestat això sense complexos, igual com hauria viscut amb tranquil·litat d'esperit l'estil tavernari que va desplegar eficient n'Arrimadas, igual com Rivera i companyia al Parlament de fa anys, per rebentar el debat i arrossegar el nivell allà on volen dir que es troba i assenyalar-lo a la vegada amb el dit acusador. Mas ja ha fet durícia amb això i no hauria reportat ni un segon de glòria a la substituta d'urgència (del Rivera també absent) en la particular competició que els de Ciutadans lliuren amb el PP d'Albiol a veure qui és més hooligan i mira de pescar més votant extrem.

Mas hauria fet això i hauria amortit el fals orgull amb què Espadaler diu defensar ara una acció de govern amb què el líder real d'Unió (Duran, un altre que no era al debat) mai no ha estat lleial de veritat, ni en fons ni en forma. I hauria contrastat fàcilment amb el mantra de la desobediència de la Cup. I tantes coses que hauria fet Mas ben fetes, però que no van passar perquè no calia i, més i tot, perquè no es corresponien al moment polític que viu el país. Perquè Mas ni és la solució ni és el problema. I igual com pot fer moltes coses ben fetes, té dificultats en unes quantes. Romeva no va estar bé però va ser-hi, que era suficient. I amb ell a plató es definia una diferència clau. La que explica que el sobiranisme, i amb ell una part substantiva del país, no està per guanyar debats petits com el de l'altre dia a TV3, o l'anterior a La Sexta o l'altre a 8tv.

Aquí Mas es mossega la llengua i empassa. Junqueras igual. I Romeva també. I l'altre i el de més enllà. Per un objectiu que els cínics assenyalen amb el dit hipòcritament i que els ignorants (de forma militant o no) no poden entendre. Però a aquests últims, als uns i als altres, els està passant pel damunt, de debat en debat, el gran, l'important. El que justificarà, de reblar el votant amb l'impuls i la força definitius, que Romeva no ho hagi tingut fàcil, que Mas tampoc i molts altres igual, però, malgrat tot, acabin amb la sensació d'haver fet la feina ben feta. D'haver fet el que calia malgrat no ser el més agraït. Llavors, potser, el sobiranisme els haurà de donar les gràcies, i ells a la resta. No pinta fàcil, ho sé. Però ningú va dir que ho fos. Per a ningú.




Comentaris

envia el comentari