El vot útil independentista

"Per això el vot útil dels independentistes convençuts, dels que no tenen cap mena de dubte, és Junts pel Sí"

L'arquitectura de l'oferta independentista de cara al 27-S, fruit no pas d'un pla ben estudiat i dissenyat, sinó més aviat conseqüència de l'atzar i la necessitat, és bona: hi trobem una força central (Junts pel Sí) i una de complementària (la CUP), qui recull el vot d'aquells que, sent independentistes, per una raó o una altra no volen entregar la seva papereta a Junts pel Sí. Repeteixo: és una bona arquitectura que permet que les pèrdues de vot en el camp independentista siguin mínimes. Suposa passar el rasclet. És eficient.

Però Junts pel Sí i la CUP sumen quan parlem de vots i de percentatge d'electors -que és una qüestió certament clau, de la màxima importància-, però no pas si parlem de diputats, és a dir, de governar i legislar. La CUP és una formació d'extrema esquerra que, per exemple, ja ha dit que vol sortir de la Unió Europea, exigeix una Declaració Unilateral d'Independència (DUI) i no vol veure a Artur Mas ni en pintura.

Si Junts pel Sí ha de dependre al Parlament de la CUP, tindrà molts problemes, problemes segurament insalvables. Problemes afegits a una situació que es preveu endimoniada i d'alta tensió, la més difícil des del restabliment de la Generalitat. Entre aquests problemes un serà, a ningú no se li escapa, poder conjuntar i coordinar un govern de Junts pel Sí, que té a CDC i ERC com a socis principals. Imaginin-se si, a més a més, a la salsa hi afegim l'ingredient de la CUP.

Per això el vot útil dels independentistes convençuts, dels que no tenen cap mena de dubte, és Junts pel Sí.

Però no sols hi ha els independentistes convençuts i sense dubtes, sinó que hi ha molts catalans que tenen dubtes. Els angoixen els perills i temen la possibilitat d'un xoc de trens. Són independentistes o sobiranistes que desitgen una negociació i un referèndum com toca.

Junts pel Sí també pot ser el seu vot útil, atès que una majoria absoluta de Junts pel sí -68 diputats, una fita assolible- assegura una posició més forta de l'independentisme davant Madrid. I tots sabem que Madrid només s'avindrà a negociar -hi hagi qui hagi a La Moncloa- si percep que a Catalunya l'independentisme disposa d'una posició realment forta no sols al carrer, sinó també a les institucions, singularment a la Generalitat. Tan sols en aquestes condicions una negociació es imaginable. En aquest sentit, no és en absolut comparable un govern amb majoria absoluta més la CUP que un govern en minoria que depèn a cada instant dels diputats de la CUP.




Comentaris

envia el comentari