La metàfora de la por

"El 27-S no es decideix si ens quedem o no a la Unió Europea. Es decideix si decidim nosaltres el nostre futur o si es continua decidint per a nosaltres"

Amics, amigues, gent de poble i gent de ciutat, indecisos i ambivalents, ja gairebé hi som. Falta exactament una setmana per a les eleccions més decisives de la història democràtica de Catalunya. Estem a punt de fer el referèndum que no ens han deixat fer i que mai ens deixaran fer, governi qui governi a l'Estat espanyol. En aquesta campanya, hem vist de tot. Hem vist com els partits dependentistes i unionistes han tret a passejar els seus rabiosos espantalls, alguns utilitzant barroerament les institucions per carregar-se l'Estat de dret. Hem escoltat com es mentia sobre les pensions dels catalans i les catalanes, que estarien infinitament més assegurades -i fins i tot més altes- en un Estat català independent que no pas en l'Estat espanyol.

Parlem-ne una mica de la por. Si ens aturem un instant i reflexionem, tots els discursos catastrofistes tenen un objectiu comú: manipular els més ambivalents. És una estratègia de coacció política buida de solucions i d'arguments, i que afecta sobretot -però no exclusivament- la gent gran. Ho vam poder comprovar al referèndum escocès. Es tracta d'amenaçar i fer falses promeses, tot alhora. En aquest cas, els unionistes escocesos es van sortir amb la seva. En efecte, havent aconseguit el seu objectiu -la victòria del No-, el govern britànic s'ha desdit completament de les promeses fetes durant la campanya, fins al punt de provocar un nou creixement sense fre de l'independentisme escocès. Molts unionistes s'han sentit traïts. En el cas de Catalunya, podeu estar segurs que aquest discurs de la por s'intensificarà en l'última setmana de campanya. Tenim totes les institucions de l'Estat espanyol maniobrant per intentar torpedinar el nostre somni d'un futur millor pels ciutadans de Catalunya. Tenim una Junta Electoral Central que, sense escrúpols, és capaç de dinamitar tots els principis democràtics i de llibertat de premsa amb una decisió sense precedents d'intervenir en els criteris dels professionals i controlar literalment TV3 a petició de les formacions dependentistes i unionistes.

Dit això, em vull dirigir especialment a tota aquella gent que encara té dubtes. No cal dir que estem en un moment crucial per al futur d'aquest país. Tan crucial que els poders fàctics estan tremolant. El 27-S no es decideix si ens quedem o no a la Unió Europea. Es decideix si decidim nosaltres el nostre futur o si es continua decidint per a nosaltres -i sovint contra nosaltres. Es decidirà si volem ser ciutadans de ple dret o continuar com a súbdits. Anem a construir junts un Estat independent, una República de Catalunya, al servei dels ciutadans i no al revés (el revés ja el coneixem i es diu Estat espanyol). I com bé se sap, no hi ha absolutament res en aquest món que es pugui construir des de l'odi, la ràbia i el sectarisme.

En aquest procés democràtic, no importa d'on venim sinó on anem i això ha de quedar claríssim per a tothom. Necessitem, per exemple, que els autònoms i treballadors d'aquest país no siguin sotmesos a un escanyament fiscal. Al contrari, necessitem incentivar-los i simplificar dràsticament la creació d'ocupació. Necessitem que els drets dels treballadors no siguin torejats. Necessitem un sistema sanitari de primera i que no exclogui a ningú. Necessitem blindar l'estructura d'estat més valuosa de totes: un sistema educatiu públic i de qualitat. Aquest és la garantia de futur de qualsevol país. És l'eina més potent per a combatre la ignorància i fer una societat més justa i equilibrada.

Necessitem garantir l'equilibri territorial i, per tant, un Estat que pensi i inverteixi en les infraestructures claus del nostre país com per exemple el corredor mediterrani o el Port de Tarragona. Necessitem una xarxa ferroviària pensada pels ciutadans de Catalunya i el seu territori. Necessitem gestionar un dels aeroports amb més potencial d'Europa i no que el gestionin d'altres amb un proteccionisme esfereïdor. Totes aquestes infraestructures serveixen per a garantir la competitivitat d'aquest país, i a més a més són creadores directes i indirectes d'ocupació.

Amics i amigues, tenim al cap i a la fi l'oportunitat d'or de ser el primer país del món a accedir a la seva independència de forma escrupolosament democràtica i pacífica. Aquest és el canvi real per a Catalunya i per a Espanya. El 27-S no és un destí final. És el principi d'un futur millor per a tothom.




Comentaris

envia el comentari