Miquel Roca, el penúltim

"El dia que Josep Antoni Duran Lleida deixi lliure l'habitació del Palace s'hauran acabat els temps feliços en què la política no interferia en el poder i la gent no distorsionava les prioritats dels de dalt"

Miquel Roca dóna suport a Unió i l'antic règim es reclou en la seva closca, tot desitjant tancar els ulls i que tornin els bons temps, aquells en què les elits manaven llibèrrimament i els reservats dels restaurants eren la veritable cambra de representació democràtica. De fet, Miquel Roca va ser el primer Duran Lleida, al capdavant d'allò que es va autodenominar Minoria Catalana, tan lluny intel·lectualment de la construcció actual d'una majoria política.

El fet és que Roca ha estat qui millor ha sobreviscut a la decrepitud del règim del 78. A diferència de Narcís Serra, va saber privatitzar les influències i ara no l'inquieta cap jutjat. Al contrari, és ell qui es permet el luxe de defensar Cristina de Borbó de les comissions que la persegueixen a ella i al seu marit. Roca encara està blindat, amb article setmanal a La Vanguardia i els millors contactes a Madrid i Barcelona.

Però és llest i sap que ell és el penúltim. Que el dia que Josep Antoni Duran Lleida deixi lliure l'habitació del Palace s'hauran acabat els temps feliços en què la política no interferia en el poder i la gent no distorsionava les prioritats dels de dalt. Què lluny queda el 78 des de Barcelona.




Comentaris

envia el comentari