I per quart cop

"L'acte de la Diada d'enguany no sols tenia el clar caire electoral; és que totes les alternatives possibles que poguessin tenir els manifestants es recondueixen a votar Junts pel sí o les CUP"

Inapel·lable, inatacable, massiva, impecable. La manifestació ciutadana ha estat a l'alçada de les passades, ha anat afinant el seu sentit independentista, ha demostrat que si l'organització continua essent de ritme rellotge, la tenacitat de la gent s'ha fet semblant al ferro. Viscuda a més amb alegria, com diu el President, encara sembla més constructiva que qualsevol alternativa.

Tanmateix, i aquí ve la càrrega crítica, m'hagués agradat no sentir parlar a Jordi Sánchez de que la societat (quina?) estarà al costat de les institucions (quines?) si aquestes fan "el que pertoca". Aquest concepte jurídic indeterminat m'ha semblat indicar el recolzament col·lectiu per accions institucionals que vagin més enllà de les lleis. I si és cert que aquest camí, contra la llei per la força de les voluntats s'ha de determinar en les urnes, és que l'acte de la Diada d'enguany no sols tenia el clar caire electoral ( que ve de la mà del fet d'haver estat a més el primer dia de la campanya); és que totes les alternatives possibles que poguessin tenir els manifestants es recondueixen a votar Junts pel sí o les CUP.

Malgrat això, el missatge institucional del President, just en acabar l'acte ha fet una crida al diàleg que obre finestres i portes. Incita al diàleg, a fer reflexionar el govern de l'Estat què ha passat a Catalunya perquè una part de la seva gent s'hagi organitzat, travat i declarat de manera tan nítida: no hi ha possibilitat d'unió si no és des de la llibertat. NO cal dir que si no hi ha portes i finestres, l'aigua vessarà per les escletxes. Quatre vegades dit, quatre vegades...




Comentaris

envia el comentari