Necessària, no suficient

"Val exactament el mateix un vot il·lusionat que un d'enfadat, val el mateix un vot en positiu per aconseguir la independència que un vot en negatiu per impedir-la"

Recordo dues frases de fa uns mesos, quan el sobiranisme es trobava en la més profunda de les depressions. Dues frases de dues persones ben diferents, tant diferents que estan en les antípodes ideològiques. La primera és d'en Francesc Ribera, Titot, cantant de Brams i destacat membre de la CUP. Deia en Francesc (més o menys) que els polítics sobiranistes ho estaven arruïnant tot perquè s'havien pensat que la il·lusió de la gent és una cosa que es pot posar al congelador i descongelar-la quan et dóna la gana o quan la tornes a necessitar. L'altra frase és d'en Xavier Sala i Martin, que després de les municipals va dir a la ràdio que les eleccions es guanyen fent trempar el teu públic, i que els partits sobiranistes havien perdut la capacitat de fer trempar el seu públic.

El cantant anticapitalista i el catedràtic liberal posaven el dit a la mateixa nafra. O hi havia primer un recuperació emocional, o la victòria política no seria possible. Miraculosament, la recuperació emocional s'ha produït i avui n'hem tingut la prova definitiva. Ja s'intuïa les darreres setmanes, amb les places i teatres de tot Catalunya plens en tos els actes independentistes, però la imatge d'avui amb la Meridana col·lapsada per més d'un milió de somriures certifica que el tomb anímic s'ha produït de forma total i absoluta.

És el moment, doncs, de recordar que la il·lusió era una condició necessària per guanyar, però no suficient. No és suficient perquè ara ja no es tracta d'omplir avingudes sinó urnes. I val exactament el mateix un vot il·lusionat que un d'enfadat, val el mateix un vot en positiu per aconseguir la independència que un vot en negatiu per impedir-la. Ara, doncs, toca passar el rasclet. Tenim 15 dies per portar a votar tothom, absolutament tothom. No hem guanyat encara, ni molt menys. Som-hi.




Comentaris

envia el comentari