Iceta i Espadaler al museu de cera

"El PSC intenta -sense èxit- que el PSOE li regali l'engruna de reconèixer que Catalunya és una nació en la sempre hipotètica reforma constitucional que el PP nega"

És inútil intentar defugir el debat més important que hi ha hagut en aquest país en els últims tres segles.Simplement, no és possible. D'aquí la crueltat d'aquesta campanya electoral per als partits que no tenen més oferta que encongir les espatlles i esperar que algun dia Madrid s'estovi una mica. Sempre ha estat difícil vendre la passivitat com a principal criteri d'acció política, però ara és impossible.

D'aquí el patetisme del PSC, que intenta -sense èxit- que el PSOE li regali l'engruna de reconèixer que Catalunya és una nació en la sempre hipotètica reforma constitucional que el PP nega. La mateixa tristor que desprèn la candidatura de Ramon Espadaler, que pot fer poca cosa més que anunciar grans catàstrofes per a Catalunya i els catalans si Duran Lleida es queda sense feina. Ombres del que va ser la política fa anys, figures d'un museu de cera que els va congelar el gest.

Un fenomen que comença a afectar Ada Colau i el seu equip, atrinxerats en la indefinició sobre quin és el seu país. Una ambigüitat que amenaça Catalunya Sí que Es Pot -el nom en si ja és una paradoxa- amb la irrellevància política si no depassa les actuals fronteres electorals d'ICV. 

Aquesta societat necessita projecte i acció. 
La política està trucant a la porta dels partits. Uns ho han entès; els altres, no.




Comentaris

envia el comentari