Adiós, compañeros

"Crec que ha arribat el moment de fer alguna reflexió als col·legues espanyols"

Porto trenta anys en aquest ofici i mai no havia vist res igual. Un diari suposadament prestigiós, El País, pública un article de rèplica i, en la mateixa edició, dedica l'editorial a menystenir el text i les persones que l'han escrit. Aquell diari que afirmava ser "independent i del matí" fins i tot posa en dubte la qualificació i els estuidis universitaris dels redactors perquè, segons ells, l'article no resisteix "la més lleugera anàlisi raonada o una crítica literària encara que sigui benèvola". L'editorialista, des d'una superioritat autoatorgada, es permet el luxe de dir que malparla dels signants amb "pesar" per la rellevància social i política dels signants. Tot plegat odi, poc més que odi.

Bé, crec que ha arribat el moment de fer alguna reflexió als col·legues espanyols. No em puc creure que molts d'ells no estiguin avergonyits per aquesta campanya nordcoreana que afronten, amb fúria i unanimitat, la totalitat dels mitjans de comunicació de Madrid. Ells són un ingredient importantíssim de la democràcia espanyola i el deteriorament de la informació -més que parcial, militaritzada- acabarà enfonsant la poca capacitat d'analisi que té l'opinió pública a la qual tenen el deure d'informar, també sobre el que passa a Catalunya. Ni tan sols durant els anys més durs de la violència a Euskadi no haurien tractat un article del lehendakari amb aquest nivell de mensyteniment.

L'estat exigeix la llei a les institucions catalanes, mentre a Madrid se la fan a mida. I els mitjans de Madrid invoquen la deontologia als de Barcelona mentre ells baixen a les clavegueres concertadament. ¿Què és, si no, aquesta campanya contra TV3 mentre pels platós de Madrid s'hi censura l'opinió dels que guanyaran les eleccions del 27-S? ¿Què és, igualment, aquesta cantarella contra els mitjans "subvencionats" quan ells viuen gairebé en exclusiva de la publicitat de les empreses de l'Ibex i de les ajudes de l'estat?

Ha arribat el moment de dir prou. I això ho escriu algú -perdoneu-me l'autocita- que ha lluitat i lluita contra la imposició dels blocs electorals i la ingerència dels partits en els mitjans públics. Algú que va tenir l'orgull de participar, juntament amb els meus companys d'aleshores a TV3, en les protestes per l'apagada informativa del Carmel. Per tot això, crec que molts periodistes catalans tenim prou autoritat moral com per demanar als col·legues espanyols que es busquin la biga al seu ull. Acceptem consells de tota Europa, però no de Madrid. Adiós, compañeros.




Comentaris

envia el comentari