Tribunes i clavegueres felipistes

"Felipe González és -potser amb l'únic dubte d'Alfonso Guerra- el polític més farsant que ha generat la política espanyola"

En un context altament competitiu, crec que Felipe González és -potser amb l'únic dubte d'Alfonso Guerra- el polític més farsant que ha generat la política espanyola. De fet, algunes de les seves mentides han tingut efectes mesurables i fins i tot rellevància històrica, com quan va prometre ajudar el Front Polisario (1976) o, més encara, quan la famosíssima promesa: "Si entrem a l'OTAN per decret, en sortirem per decret" (1981).

Un cop al poder, González va continuar fent de la impostació i l'engany l'eix de la seva política. Ell, per exemple, va ser el primer a negar el finançament il·legal del seu partit, en data tan primerenca com 1984: "No he rebut ni un duro, ni una peseta, ni de Flick ni de Flock". Ho recorden? Els diners foscos van generar més oportunitats per a la falòrnia felipista. Quan es va conèixer el tràfic d'influències del cas Guerra, González va sentenciar: "Dos pel preu d'un" (1990)... Naturalment, no va plegar. Per què? si "tant se val si el gat és blanc o negre, l'important és que caci ratonins" (1985).

Tot i així -i sense ser la seva especialitat- Felipe González també ha fet algunes incursions en el camp de la veritat. D'entrada indirectament, quan se l'acusava d'haver ordenat els assassinats del GAL: "No hi ha proves, ni n'hi haurà mai". Fins que un dia, un sol dia, va permetre's el luxe de dir la veritat: "Al meu parer, l'Estat de dret es defensa a les tribunes i els salons i també a les clavegueres. I quan es tingui la maduresa per entendre que també les clavegueres operen dintre de l'edifici de l'estat de dret, aleshores haurem superat aquestes discussions".

"Pueden creerme", diu Felipe González a El País. Efectivament, tribunes i clavegueres




Comentaris

envia el comentari