Rabell no caurà en l'unionisme

"Acceptar el marc jurídic i polític que marca el règim del 78 equival, al final del recorregut, a fer-se la foto constitucional amb Llanos de Luna"

Un dels esforços principals de Catalunya Sí que es pot es mantenir-se dins dels marges d'una complicadíssima equidistància pel que fa als objectius nacionals. No els ho posaran fàcil. D'una banda, la CUP basa una gran part de la seva campanya en remarcar la indefinició nacional dels aliats de Podemos i, de l'altra, l'unionisme internacionalista els pressiona des de dins i l'unionisme a seques, des de fora.

Tot i així, la candidatura de Lluís Rabell -igual com el govern municipal d'Ada Colau- hauran de bascular, tard o d'hora, cap al sobiranisme. I no necessàriament per convicció, sinó per evitar fer el mateix recorregut polític i electoral que el PSC. Acceptar el marc jurídic i polític que marca el règim del 78 equival, al final del recorregut, a fer-se la foto constitucional amb Llanos de Luna. Pablo Iglesias es pot permetre el luxe de desfer-se en elogis a Felip VI; Rabell o Colau, no.

En qualsevol cas, l'efecte més important és que Catalunya Sí que es Pot acabarà ressituant una gran bossa de vot de base unionista -antics votants del PSC- dins del dret a decidir. La pressió explícita de Rajoy o Sánchez pot tenir un cert efecte sobre Podemos, però no farà més que allunyar aquest espai de l'unionisme. Per pura supervivència electoral.







Comentaris

envia el comentari