A costa de la casta, no

"Amb Rodrigo Rato el PP ha topat amb la casta, amb les famílies franquistes que es van fer riques durant la dictadura i van convertor-se en hegemòniques aprofitant la Transició"

"Luis, nada es fácil, pero hacemos lo que podemos", va ser la manera displicent, via sms, amb què Mariano Rajoy tractava de treure's de sobre Luis Bárcenas, un assalariat del partit que començava a posar-se pesat. Va ser el pròleg d'aquell "sé fuerte" que abandonava l'extresorer a la seva sort. Però Rodrigo Rato no necessita copets a l'esquena.

A Rato no li cal fer-se el fort. Rato és fort. Amb Rodrigo Rato el PP ha topat amb la casta, amb les famílies franquistes que es van fer riques durant la dictadura i van convertor-se en hegemòniques aprofitant la Transició. La família Rato ja va ser capaç d'obtenir diverses llicències de ràdio privada el 1942, concessió directa de Franco. I des de llavors han fet tota mena de negocis amb les elits polítiques i financeres madrilenyes. El resultat és una fortuna immensa i una xarxa de contactes, favors, informació i deutes encreuats que té les arrels al moll de l'os del règim del 78.

Per això Rato es permet el luxe de contradir públicament el ministre de l'Interior, el mateix que se suposa que ha ordenat que l'investiguin. Jorge Fernández Díaz ve d'una família de funcionaris que sempre han servit al règim, sigui quin sigui. Però Rato no serveix al règim, és el règim. O sigui que ell -i, per extensió la resta del veïnat del seu xalet de la Moraleja- ja han deixat ben clar que el PP no se salvarà a costa de la casta.








Comentaris

envia el comentari