El que està fent Unió

"Quan UDC apel·la al seny i al diàleg el que està fent és demanar als catalans que renunciïn a una Catalunya capaç de decidir"

Això que està fent Unió és molt bèstia. Fa molt temps que sabem que l’ala duranista està a favor del dret a decidir només si els espanyols ens deixen -una idea intrínsecament contradictòria i fraudulenta-, però d’aquí a equiparar el nacionalisme català amb l’espanyol hi ha un bon tros. Entre els uns i els altres, diuen, es carregaran el país. És a dir, que no hi ha una banda opressora i una altra d’oprimida, només hi ha dues bandes oposades que, en el fons, són iguals.

Unió ara parla del conflicte com ho fan els periodistes estrangers, que encara no han entès de què va tot plegat. Parlen de la suposada tossuderia d’ambdues parts i demanen diàleg. Hi ha conflictes que, efectivament, es poden solucionar amb diàleg. Per exemple, si tu vols un concert econòmic i qui té les claus de la caixa no te’l vol donar, a nivell teòric és possible arribar a un acord, a un terme mig, a un ni tu ni jo. Hi ha conflictes, en canvi, que no admeten solucions intermèdies. La sobirania de Catalunya n’és un. Un bàndol creu que Catalunya és un subjecte polític amb dret a decidir sobre el que sigui i l’altre bàndol considera que no. No hi ha cap acord possible que pugui donar una mica a uns i una mica als altres. Al final, o decidirem per nosaltres mateixos o no decidirem per nosaltres mateixos. O les decisions de Catalunya són vinculants o no ho són, punt i final. L’única certesa del procés és que una de les dues parts haurà d’acabar baixant del burro.

Unió no ha fet ni una sola proposta per aconseguir, a través del diàleg, que sigui l’estat espanyol qui baixi del burro. Ni l’ha feta ni la farà perquè aquest camí està tapiat. Per tant, quan Unió apel·la al seny i al diàleg el que està fent és demanar als catalans que renunciïn a una Catalunya capaç de decidir. És a dir, demana als sobiranistes que siguin ells els qui baixin del burro. Deu ser per això que ara estan tan obsessionats en equiparar moralment el nacionalisme català amb l’espanyol. I és que, si es dediquessin a cantar els greuges de l’estat vers Catalunya, com podrien demanar després als catalans la rendició? I a sobre, a canvi de, exactament, res!




Comentaris

envia el comentari