Paraules i fets

"L’anomenada primavera àrab no existiria sense la valentia del jovent tunisià majoritàriament educat i sense feina i això és un fet innegable"

Són les 21:06 a Sussa. Es fa fosc però el mar i la piscina segueixen plenes de gent, la majoria de turistes tunisians solidaris amb el moment que viu el seu país. La proporció de turistes forasters s'ha rebaixat dràsticament. Es nota molt als establiments hostalers i les seves platges. Malgrat això, encara hi han turistes francesos, britànics, txecs, alemanys i d’altres valents que venen per solidaritat amb el poble tunisià.

La seguretat, això si, està molt reforçada: policies, davant de cada establiment hoteler, a les carreteres, aeroports, a les platges... Tot i la molt delicada situació social i econòmica, la solidaritat nacional es fa notar enmig d'algunes nuvolades de desesperació. Mentrestant, al Parlament tunisià, entre cants de l’himne nacional a la revetlla de la celebració del 58è aniversari de la República tunisiana, acabava d’aprovar després d’un llarg debat la Llei Antiterrorista i de Blanqueig de capital. Els deures s’estan fent. En efecte, com tota societat, la tunisiana té els seus defectes. El nepotisme que Ben Ali i la seva família van practicar a tot el país ha deixat moltes seqüeles. Una d’elles és l’empobriment educatiu i social dels més desfavorits. La desesperació alimenta les ments més febles, les del "diner fàcil". El boicot al turisme tunisià -el qual està aprofitant la situació per canviar progressivament de model- està fent molt de mal al país. Feta aquesta autocrítica, la transició democràtica va pel bon camí. El seguiment de l'activitat parlamentaria i el sentit de la responsabilitat política s'estan arrelant poc a poc i això és molt important.

Ara bé, els mandataris dels països europeus han de canviar d’actitud perquè l'èxit de Tunísia és també una responsabilitat europea. En aquest sentit, més enllà de les declaracions polítiques, calen accions. En efecte, el grau de compliment dels acords de Deauville assolits a la reunió del G7 del 2011 just després de la revolució és extremadament baix. A Bavaria, durant la reunió del G7 del 2015, el president tunisià -que va ser convidat pels seus homòlegs- ha reiterat la necessitat d’una lluita conjunta contra el terrorisme entre demòcrates i d’un pla de reconstrucció econòmica que pugui ajudar el país a tirar endavant. A hores d'ara, Tunísia no necessita boniques paraules sinó fets. El càncer del terrorisme és un malaltia que ens afecta a tots i si no la tractem ajudant-nos, prendrem mal. Europa també.

Respecte a l’anomenada primavera àrab, hi ha un element molt important que Europa oblida tot sovint: son els joves i valents tunisians que han sortit al carrer per canviar un futur que veien negre. No eren ni els islamistes, ni milícies, ni res semblant. Eren dones i homes que somiaven en la llibertat i la justícia social. I encara ho somien. Ho somiem. Es tracta doncs de fer tot el possible per fer d’aquest somni una realitat. L’anomenada primavera àrab no existiria sense la valentia del jovent tunisià majoritàriament educat i sense feina i això és un fet innegable.




Comentaris

envia el comentari