Montjuïc és millor amb Colau

"L'Ajuntament de Barcelona ha tingut prou fermesa com per recordar a aquesta gent que sempre ha de ser possible honorar la memòria de les persones, però mai la d'un cop d'estat contra una democràcia"

Si no hagués guanyat Ada Colau, ahir, 19 de juliol, s'hauria dedicat una missa en record dels caiguts del bàndol franquista al castell de Montjuïc. I no. L'Ajuntament de Barcelona ha tingut prou fermesa com per recordar a aquesta gent que sempre ha de ser possible honorar la memòria de les persones, però mai la d'un cop d'estat contra una democràcia. La missa s'havia celebrat, ininterrompudament, des que els revoltats van entrar a Barcelona el 1939, i aquest fet escandalós ni tan sols quedava maquillat per l'afegitó habitual dels organitzadors en el sentit de recordar la totalitat dels morts a la Guerra Civil. Una excusa que encara serveix per mantenir dempeus el Valle de los Caídos.

Però és que a l'encert de l'Ajuntament s'hi afegeixen les lamentables declaracions de Xavier Trias, ara cap de l'oposició municipal. Què vol dir quan afirma que "s'ha creat un conflicte allà on no n'hi havia cap?" Un conflicte són les celebracions feixistes i la tolerància respecte a elles, no pas la fermesa cívica d'una institució democràtica. El castell de Montjuïc ja és un símbol prou tètric com per farcir-lo de mobilitzacions falangistes.

Tot just ara es comença a posar en qüestió el nomenclàtor franquista de ciutats com Madrid, quaranta anys després de la mort del dictador. I si aquelles plaques han aguantat quatre dècades ha estat gràcies a la col·laboració passiva dels polítics que han anat mantenint la simbologia de la dictadura, any rere any, amb l'argument vergonyós de "no crear un conflicte". En definitiva, avui Montjuïc és una mica més dels barcelonins.




Comentaris

envia el comentari