Gent molt petita

"Quants gripaus es van haver d'empassar aquells homes, no? Per què ho devien fer? Per què van aparcar les seves diferències durant 26 mesos?"

No 5 mesos. No 18 mesos. 28 mesos, gairebé dos anys i mig, va durar el govern provisional de concentració de Josep Tarradellas, format amb la missió de redactar un Estatut d'Autonomia i, un cop aprovat, convocar les primeres eleccions democràtiques pluripartidistes al Parlament de Catalunya. S'hi van posar el 5 de desembre de 1977 i van plegar el 28 d'abril de 1980.

Qui formava part d'aquell govern? Doncs totes les forces democràtiques que en aquell moment estaven d'acord en l'objectiu de l'autonomia. Asseguts al mateix govern hi havia des del Guti en nom del PSUC fins a Carles Sentís en nom de la UCD. Sí, sí, el lluitador antifranquista en la clandestinitat compartint govern amb un espia de Franco que s'havia apuntat a la cosa democràtica a última hora. Van fer la feina que tenien encomanada i vam tenir autonomia i democràcia.

No només un home honorable com el Guti va haver de treballar amb el llimac d'en Sentís, sinó que tots els consellers d'aquell govern que representaven les forces antifranquistes de l'interior (Raventós pel PSC, Pujol per CDC, etc) van aceptar servir a les ordres d'un President, Tarradellas, que havia arriscat molt menys que no ells. Perquè mentre ells es jugaven la presó, la tortura o la pena de mort combatent la dictadura, Tarradellas escalfava el sofà a Saint-Martin-la-Beau a l'espera del seu moment.

Quants gripaus es van haver d'empassar aquells homes, no? Per què ho devien fer? Per què van aparcar les seves diferències durant 26 mesos? Doncs perquè no devien pensar principalment en els programes i els interessos immediats de la seva força política, sinó en un interès superior que era aconseguir l'autonomia i la democràcia per a Catalunya. Devien pensar en els seus fills, i en els seus néts, i en els néts dels seus néts. Desconec si van fer discursos grandiloqüents sobre la transcendència històrica del que estaven fent, però constato que es van comportar com qui està fent una cosa històrica.

Han passat 35 anys i ningú no se'n recorda d'ells. Però gent que avui fa política gràcies al sacrifici d'aquells homes es mostra incapaç d'empassar-se gripaus ni un 10% de grossos que els que es van menjar ells. Gent petita. Gent molt petita.




Comentaris

envia el comentari