Una República, una llista

"Artur Mas i Oriol Junqueras no han aconseguit prescindir l'un de l'altre, ni tampoc eliminar-se mútuament, per més que ho hagin intentat"

No hi ha cap moviment polític, ara i aquí, que tingui una base social tan transversal i movilitzada com l'independentisme català. Cap. Tampoc a nivell europeu. O sigui que aquesta característica essencial, molt basada en l'horitzontalitat, deixa un marge limitat als vèrtexs dels partits per aplicar una estratègia sostimguda de competició individual. Al final, l'unitarisme de peu de carrer acaba sent la millor opció també per als que prenen les decisions per dalt.

Convergència, ERC i la CUP comencen a entendre que dividits poden perdre. Perquè Artur Mas i Oriol Junqueras no han aconseguit prescindir l'un de l'altre, ni tampoc eliminar-se mútuament, per més que ho hagin intentat. I la CUP, a més, corre el risc de convertir-se en la facció minoritària d'una esquerra hegemònica que és rupturista antisistema a Catalunya i reformista moderadíssima als despatxos del passeig de la Castellana. La base electoral de l'independentisme català és fortíssima, però el suport a cadascun dels tres partits és del tot insuficient per impulsar una ruptura amb l'estat.

Així les coses, conceptualment ha guanyat la unitat, que serà el punt de partida de les negociacions.
I, vull dir-ho, això ha estat possible gràcies a la pressió social, però també perquè avui dia els partits catalans estan dirigits, bàsicament, per gent compromesa amb l'objectiu de portar aquesta societat a l'emancipació política. Són gent que s'ho creu amb la mateixa sinceritat i intensitat què els que es manifestaran a la Meridiana. I això és el que desconcerta més les elits extractives de Madrid. L'oportunitat hi és.





Comentaris

envia el comentari