L'instructor dels expedients d'Unió

"Julio Molinario. No els sona de res? Doncs de vegades, el missatge és un nom. I pot arribar a dir tantes coses, tantes, com el que ve a continuació"

Vuit expedients disciplinaris en curs per als membres més destacats del sector sobiranista d'Unió. Ramon Espadaler anunciava dilluns la decisió del comitè de govern d'iniciar un procés que els podria acabar expulsant del partit i llançava a l'aire el nom de la persona que farà la instrucció dels casos: Julio Molinario. No els sona de res? Doncs de vegades, el missatge és un nom. I pot arribar a dir tantes coses, tantes, com el que ve a continuació.

Molinario és advocat de l'Estat. El 31 de desembre de 1974, el BOE publicava la llista d'opositors que havien superat la prova d'ingrés al cos estatal per ordre de puntuació. De la trentena d'aprovats, va quedar sisè. Brillant. Dues dècades més tard, entrava a militar a Unió. No va passar desapercebut. En aquell moment era un advocat amb un currículum envejable i exsecretari general de la Caixa de Barcelona. Així ho explicava el periodista Jordi Juan a La Vanguardia el 21 de febrer de 1997. El fitxatge de Molinario com a president de la comissió de justícia del partit es produïa en un context de tensions amb CDC. El titular, de fet, se l'enduia Manuel Ortínez: també s'afiliava a Unió. Ortínez era el "principal artífex del retorn a Catalunya de Josep Tarradellas i un dels crítics més severs de Jordi Pujol". Aquest exconseller de Governació de la Generalitat restaurada carregava contra l'aleshores president per un "excés de protagonisme" i l'acusava d'haver "entorpit amb la seva actitud tot el procés de recuperació de les llibertats de Catalunya". Poc abans, el llavors secretari general de CDC, Pere Esteve, havia ofert entrar al seu partit a alguns militants socialcristians. Ortínez era tot un missatge per als convergents.

Molinario també era considerat un tarradellista. El seu nom i cognoms figura entre els primers membres de la Comissió Jurídica Assessora de la Generalitat el 1979. Segons Memòria d'un silenci. El govern de Tarradellas (1977-1980): una certa manera de fer política, de Josep M. Bricall, Molinario estava adscrit a la delegació del ministeri d'Hisenda de Barcelona i, com que el traspàs de funcionaris de l'Estat a la Generalitat no estava regulat, "la manera d'incorporar-lo va ser nomenar-lo secretari de la Comissió Jurídica Assessora, per bé que en realitat exercia de cap del Gabinet Jurídic de la Presidència".

Dos dies més tard de la publicació de la notícia de l'entrada a Unió d'Ortínez i Molinario, La Vanguardia feia un breu sobre l'ara instructor d'UDC a la secció d'Economia: "Julio Molinario Valls, de 49 anys, advocat en exercici, nomenat director de l'assessoria jurídica de Fecsa i secretari del consell d'administració de la companyia. Molinario llueix un currículum vitae impressionant. Advocat de l'Estat per oposició des de 1975, ha estat successivament director general del gabinet jurídic central de la Generalitat, secretari general de Caixa de Barcelona, director general de la Cambra de Comerç i Indústria i secretari general del Comitè Olímpic Organitzador de Barcelona'92".

De les olimpíades esportives, a les culturals. La Sindicatura de Comptes publicava fa un any l'informe de fiscalització del Fòrum Universal de les Cultures del 2004. Recordava que Endesa, com els altres patrocinadors, havia tingut importants exempcions fiscals gràcies a la seva aportació a l'esdeveniment. "S'ha d'esmentar que el secretari de la Societat (i del Consorci) era una persona especialment relacionada i propera a Endesa com a apoderat d'una de les empreses del grup. El fet que compatibilitzés aquesta vinculació amb el càrrec de secretari podia comprometre la seva imparcialitat a l'hora d'assessorar els òrgans de govern del Consorci", resava l'informe. Aquesta persona era Molinario.

El 2012 el Protectorat de Fundacions de la Generalitat de Catalunya va nomenar el mateix advocat de l'Estat com un dels nous membres del patronat d'Intervida, amb l'objectiu que intentessin tornar a l'entitat a un funcionament normal després del període de tutela del govern i de l'aixecament de la intervenció judicial. L'Audiència Nacional va tancar el cas en no haver trobat indicis suficients de delicte a la fundació, que havia estat investigada per un presumpte ús impropi dels diners provinents del sistema d'apadrinament per millorar les condicions de nens en edat escolar arreu del món per part dels fundadors de l'ONG. L'any següent, com a president d'Intervida, Molinario va signar la fusió de l'entitat amb Educació sense Fronteres i es van transformar en Educo. Figura al seu web com a president del patronat. En el seu currículum consta, a més, que va ser vicepresident de la Fundació Puigvert. També fou president d'Amics del Liceu. Ara ho és de la fundació Institut de Robòtica per a la Dependència de Sitges.

En l'últim congrés d'Unió, el de la reforma dels estatuts del febrer de l'any passat, Molinario era a la presidència de la mesa. Ha assessorat assíduament els socialcristians en qüestions jurídiques, assenyalen al carrer Nàpols. La tria d'aquest històric advocat com a instructor dels expedients oberts als vuit independentistes denota tantes coses sobre el procés intern que viu el partit i aquesta dolça Catalunya autonòmica nostra que, estimat lector, si heu arribat fins aquí, és que ja ens hem entès.




Comentaris

envia el comentari