Contra l’odi, sempre amor

"Necessitem un compromís incondicional dels que realment defensen la democràcia, en particular dels països europeus"

No fa ni déu dies que ha començat el mes de ramadà. De petit, quan li preguntava a ma mare perquè la gent feia el dejuni durant aquests trenta dies, em responia que era una forma de sentir el patiment dels més desfavorits, d’aquells que no tenien res per menjar ni beure. Per ella (i per la majoria de musulmans pacífics), era viure un sacrifici voluntari. I té tota la raó del món. L’alimentació és la base de la jerarquia de les necessitats humanes que elaborava Abraham Maslow en A Theory of Human Motivation al 1943. Sense satisfer aquesta primera necessitat tan bàsica, l’ésser humà es converteix en un condemnat a mort.

En Seifeddine Rezgui, el covard que ha assassinat fredament els nostres estimats turistes que només volien gaudir de la platja del Kantaoui, no és cap musulmà. És un assassí, un criminal i un feixista. Atacar els nostres turistes és atacar el poble tunisià. Sento la tristesa dels familiars de les víctimes. Sento com si haguessin agredit a la meva pròpia família. El cop és encara més dur avui, donat que encara ens estem refent de la tragèdia del Museu del Bardo. Aquells que ja han estiuejat a Tunísia saben que el país depèn econòmicament del turisme. De fet, la immensa majoria dels països mediterranis en depenen en menor o major grau. Us imagineu com seria la situació econòmica d’una Catalunya sense la riquesa que genera el turisme?

Doncs l’atac d’ahir no només és un atac a la jove democràcia tunisiana, és un atac a tota la gent que cobreix les seves necessitats bàsiques gràcies a la riquesa que genera aquest sector que representa el 7% del PIB en el cas de Tunísia. És un atac a aquell pobre cambrer innocent i rialler que ens porta els refrescos a la platja o al voltant de la piscina, i que, molt sovint, ve de les zones rurals més desfavorides per aconseguir els quatre diners que fan menjar la seva família. És un atac a tots aquells que els fa una especial il·lusió compartir el seu país. És així de crua la realitat. Malgrat aquesta realitat, segurament, assistirem a un boicot injust al turisme tunisià per part dels operadors turístics. M’agradaria molt equivocar-me, però tot sembla apuntar a aquesta direcció. Al meu entendre, no té cap sentit contribuir –ni que sigui “passivament”- a l’empobriment de l’únic país arabomusulmà que ha triat la democràcia com a model de govern. Ara bé, s’equivoquen molt els qui pensen que els tunisians i les tunisianes desistirem. Potser patirem, però mai ens resignarem i continuarem defensant la democràcia i la pau amb la màxima dignitat i amor pel nostre país, i des d’on sigui.

El govern tunisià ha anunciat una sèrie de mesures immediates amb les quals podem estar més o menys d’acord: el tancament de totes les mesquites (unes 80) que no estan sota control estatal, l’aplicació de la llei en vigor a tots els partits polítics i associacions que vulneren els principis bàsics de la constitució tunisiana, la revisió de la llei de creació d’associacions i un control més exhaustiu dels seus comptes per part de l’Estat, el reforçament dels efectius militars arreu del país, les zones muntanyoses on s’amaguen els terroristes passaran a ser temporalment una zona militar tancada, la policia turística durà armes de foc a partir d’ara i al mes de setembre s’obrirà un diàleg nacional sobre la lluita contra el terrorisme.

Però això no és suficient. Necessitem un compromís incondicional dels que realment defensen la democràcia, en particular dels països europeus. A més, els serveis d’intel·ligència tunisians estan en plena reconstrucció (abans eren controlats per Ben Ali i el seu aparell) i necessiten temps per adoptar línies d’actuacions eficients. La col·laboració i cooperació amb serveis d’intel·ligència europeus és crucial.

Malgrat totes les adversitats, confio que els pobles demòcrates restarem units de veritat perquè només així eradicarem aquest càncer que ens amenaça a totes i a tots. Vull acabar agraint a tota aquella gent que ha manifestat el seu dol i suport tant a les víctimes com al poble tunisià via les xarxes socials. Som un poble amic, pacífic i generós. Defensarem la democràcia i la llibertat des d’on sigui i sense resignació. No penso regalar ni un mil·límetre de satisfacció als enemics de la democràcia aquest estiu. Aquestes vacances ens veiem a Tunísia.




Comentaris

envia el comentari