Ubasart no està sola

"L’odi contra l’actual president i contra allò que ha representat CiU (i representa Convergència) està molt estès, també i molt especialment en sectors de la parròquia independentista"

La cap de Podem a Catalunya es va dur la palma, per inexperta en l’esgrima política, quan va dir allò d’utilitzar “l’odi contra Mas” per guanyar adhesions. Però que ningú no s’equivoqui, perquè aquesta agitació de l’odi contra l’actual president i contra allò que ha representat CiU (i representa Convergència) està molt estès, també i molt especialment en sectors de la parròquia independentista. Aquest xip no se’l trauran mai del damunt , tot i que sigui manifest i contrastat que això els resta a ells i allò que diuen defensar.

Les reaccions a la proposta de Mas de posar les entitats sobiranistes com l’ANC i l’Òmnium al capdavant de l’oferta electoral del 27-S, per impulsar-la, n’ha estat una nova prova. Ell diu que està disposat a renunciar a les seves sigles, a sacrificar les legítimes aspiracions de companys de partit que voldrien formar part d’una llista, i fins i tot planteja l’opció (remota, certament) de no encapçalar-la. La resposta és titllar-lo d’egoista i d’amenaçador. I els mateixos que diuen no retreure res als altres descriuen com a “OPA” allò que a d’altres els compren com a “confluència”, i titllen de “xantatge” allò que si es planteja des d’altres opcions polítiques, sona a “generositat”. Es retreu a Mas “negar la pluralitat del procés” allà on propostes força clavades a la seva es veuen com a “suma”.

En definitiva, aquí el que passa és que entre sectors no anecdòtics del sobiranisme polític (amb carnet o sense, amb columna als diaris o sense) se segueix veient Mas i allò que representa com a gent sota permanent sospita. No els tracten del tot com uns empestats, però sí com a gent amb qui només es poden fer tractes amb paper firmat i llegit amb lupa, no fos cas. Gent amb qui només es poden fer negocis davant notari, i sense alegries, no fos cas. I és així com Mas ja podrà anant fent tot i més, que reconèixer-li-ho serà idolatrar-lo i creure-hi pecar d’ingenu.

Coses del xip anticonvergent de tota la vida i de les petiteses del catalanisme de sempre. Actituds vitals i polítiques que evidentment no sumen, ni juntes ni per separat. Maneres de fer i de pensar eternament comprensives amb qualsevol gest (per remot que sigui) que vingui de l’esquerra, i sempre displicents amb tot allò que vingui del centre o del centre-dreta, com si els votants d’aquest món fossin d’una segona divisió política que si se suma al procés, és el que ha de fer i punt, i si no és perquè són un cau de botiflers que ja es veia a venir que fallarien. Una pena, en definitiva, que en aquesta estigmatització d’una part activa clau en el procés sobiranista, Ubasart, que tan poc hi creu, no estigui sola sinó ben acompanyada per prohoms de l’independentisme. Dels que diuen que som en un moment històric i ens demanen a la resta alegria i impuls per fer història. La proposta de Mas de dissabte no la vaig acabar d’entendre, però aquest persistir en l’error encara menys.




Comentaris

envia el comentari